Els perills del pensament únic

Sempre m’ha preocupat viure en un món amb un pensament únic i en el que gairebé tot pensament divergent és rebutjat sense posar sobre la taula massa arguments per justificar aquest rebuig. Encara que pensar diferent pot arribar a ser simplement “postureig”, acostuma a ser ignorat, i fins i tot, pot arribar a ser castigat.

Ara mateix, ens trobem dins d’una bombolla de pensament únic. El bombardeig sobre la necessitat de confinament és constant per terra, mar i aire. L’únic que es discuteix és si aquest confinament ha de ser més o menys restrictiu. No soc científic, ni expert, i no disposo d’arguments per posar-ho en qüestió. Segueixo les recomanacions, per allò de si tenen raó, però vull tenir la llibertat de posar en dubte que aquest sigui el camí.

La nostra societat ja fa temps que ha acceptat la dictadura de la medicalització, i tot el que prové del col·lectiu mèdic i/o científic no pot ser posat en qüestió. S’ha acabat imposant com un dels més sofisticats mitjans d’exercici de poder acceptat de bon grat per la població.

En aquest moment si hi ha opinions que qüestionen aquests mesures estrictes de restricció de moviments i que proposen alternatives són ignorades. Els mitjans només s’ocupen dels experts que recolzen el que s’està fent. La resta no troben una tribuna pública on poder expressar la seva dissidència. Ens tracten com a nens petits i ens diuen que cal vigilar amb segons quines informacions que podem trobar per Internet. Ens alliçonen per tal que no en fem cas, ja que en podríem sortir escaldats. Segurament és així. Però tant insistir en les mateixes idees sense plantejar en cap moment alguna altra possibilitat, si més no per pensar-hi, acaben fent sospitar que alguna fenomen ocult hi ha al darrera. I faciliten que comencin a aparèixer les teories de la conspiració que tant ens agraden als humans.

Ahir em van compartir un llarg article que sota el títol de “La histèria interminable” posa en qüestió el discurs oficial i proposa un tipus de solucions podríem dir que molt més lights. No sé discernir el que hi pot haver de cert, ja que es basa en el que afirmen tres científics (Wolfgang Wodarg, Manuel Elkin Patarroyo i Pablo Glodsmith) que son posats en qüestió en altres textos, però la ocultació d’aquests arguments si més no se’m fa sospitosa.

Em pregunto quins efectes produeix tot el que està passant? Els ciutadans tenim por, al virus i al que pot passar en un futur immediat. Hem canviat la nostra forma de relacionar-nos. Estem acceptant un control cada vegada més gran de les nostres vides per part del Gran Germà. Ens sentim culpables quan anem pel carrer encara que sigui a fer una de les poques coses que ens deixen fer. I quan tot acabi, no acabo de tenir clar que una part d’aquestes mesures de control no es continuïn mantenint. Si més no la temptació serà molt gran per alguns, i això és un gran perill.