dimecres, 21 de setembre del 2005

L'esport és un risc ?

Aquests darrers dies han aparegut unes notícies alarmants als mitjans de comunicació al voltant de determinades pràctiques esportives.
Primer va ser una investigació que advertia que els esports de llarga durada que exigeixen esforços físics continuats i d’un cert nivell podien produir arítmies cardíaques. Després les lamentables morts de quatre atletes populars en una mitja popular de Newcastle que aplegava 47.000 participants. És curiós com alguns mitjans es van fer més ressò d’aquesta notícia que de la que en aquesta mateixa cursa s’havia assolit la millor marca en la distància.
És evident que una pràctica esportiva en excés i sense l’adequat control mèdic pot ser contraproduent, sobre tot, si abans d’iniciar-se en aquesta pràctica no s’han descartat alguns possibles problemes de salut de la màquina imperfecte que és el nostre cos. També és clar que la pràctica esportiva esporàdica també pot tenir el seus perills. Però crec que és evident que una pràctica esportiva moderada i continuada no pot ser perjudicial per la salut de cap persona saludable.
Segurament els màxims perills resideixen en algunes pràctiques d’alta intensitat i en algunes indicacions d’iniciar-se en algun esport que fan els metges als seus pacients però sense explicar realment i en concret a que es refereixen i que aquest inici a l’esport s’ha de fer forma progressiva i controlada. Com en tota activitat nova cal sempre un període d’adaptació.
L’únic que acaben produint l’aparició d’aquestes notícies és desconcert i algunes pors en persones que podien estar decidides a fer un canvi en la seva vida sedentària i optin per seguir instal·lats en les seves comoditats diàries.
És molt sospitós que de cop i volta els mass-media ens inundin amb aquests tipus de notícies, després d’anys d’intentar convèncer a la població de la necessitat de la pràctica esportiva continuada per gaudir d’un millor estat de salut. Fa pensar en alguns interessos ocults darrera d’aquestes alarmes. O és que fa poc temps fer activitat física era la panacea per tot i darrerament aquesta està envoltada de greus perills.
Simplement a l’hora de prendre una decisió poseu en una balança si és millor fer esport de manera continuada que fer zapping des del sofà.
És més cal clarificar que quan parlo de practica esportiva em refereixo a una activitat tan simple com és caminar de 30 a 40 minuts diàriament d’una manera continuada i a un ritme viu.
De fet, com a professor d’educació física ja em sentiria satisfet si aconseguís que els meus alumnes quan esdevinguin adults responsables acabin realitzant aquestes petites caminades diàries. Un desig, un somni o una realitat de futur ?

diumenge, 18 de setembre del 2005

L'agressivitat humana



Acabo de llegir un llibre del professor Adolf Tobeña amb el títol "Anatomía de la agresividad humana. De la violencia infantil al belicismo".
Es tracta d’un recull seriós amb un estil amè i divulgatiu dels darrers coneixements científics sobre aquest tema. Segurament a tots ens agradaria que la ciència arribés a la conclusió que l’ésser humà és pacífic per naturalesa i que les seves inclinacions naturals el condueixen a ajudar als altres. En canvi els resultats i evidències que està trobant la ciència aboquen de manera permanent a pensar el contrari.
L’ésser humà està equipat amb un important component neurobiològic que indueix a reaccions agressives tan defensives com d’atac. Hi ha força evidències respecte a que la naturalesa humana i l’evolució de la espècie prima als individus agressius per sobre dels individus pacífics i tenen tendència a agrupar-se i acceptar les idees majoritàries.
Per tant, què podem fer per evitar continuar en aquest camí ? L’educació pot fer alguna cosa per ajudar a canviar aquestes tendències agressives ?

dijous, 15 de setembre del 2005

Com adquirim coneixement ?

"…. no faig gran cosa més que observar el món i aprendre dels que saben, el noranta per cent del coneixement que considerem tenir ens ve d’aquí, no d’allò que vivim, i també hi ha allò només pressentit, aquesta nebulosa informe on ocasionalment brilla una sobtada llum a la qual donem el nom d’intuïció …

… vivim en una habitació tancada i pintem el món i l’univers a les parets …"

José Saramago  
"Història del setge de Lisboa"