dimecres, 21 de setembre de 2005

L'esport és un risc ?

Aquests darrers dies han aparegut unes notícies alarmants als mitjans de comunicació al voltant de determinades pràctiques esportives.
Primer va ser una investigació que advertia que els esports de llarga durada que exigeixen esforços físics continuats i d’un cert nivell podien produir arítmies cardíaques. Després les lamentables morts de quatre atletes populars en una mitja popular de Newcastle que aplegava 47.000 participants. És curiós com alguns mitjans es van fer més ressò d’aquesta notícia que de la que en aquesta mateixa cursa s’havia assolit la millor marca en la distància.
És evident que una pràctica esportiva en excés i sense l’adequat control mèdic pot ser contraproduent, sobre tot, si abans d’iniciar-se en aquesta pràctica no s’han descartat alguns possibles problemes de salut de la màquina imperfecte que és el nostre cos. També és clar que la pràctica esportiva esporàdica també pot tenir el seus perills. Però crec que és evident que una pràctica esportiva moderada i continuada no pot ser perjudicial per la salut de cap persona saludable.
Segurament els màxims perills resideixen en algunes pràctiques d’alta intensitat i en algunes indicacions d’iniciar-se en algun esport que fan els metges als seus pacients però sense explicar realment i en concret a que es refereixen i que aquest inici a l’esport s’ha de fer forma progressiva i controlada. Com en tota activitat nova cal sempre un període d’adaptació.
L’únic que acaben produint l’aparició d’aquestes notícies és desconcert i algunes pors en persones que podien estar decidides a fer un canvi en la seva vida sedentària i optin per seguir instal·lats en les seves comoditats diàries.
És molt sospitós que de cop i volta els mass-media ens inundin amb aquests tipus de notícies, després d’anys d’intentar convèncer a la població de la necessitat de la pràctica esportiva continuada per gaudir d’un millor estat de salut. Fa pensar en alguns interessos ocults darrera d’aquestes alarmes. O és que fa poc temps fer activitat física era la panacea per tot i darrerament aquesta està envoltada de greus perills.
Simplement a l’hora de prendre una decisió poseu en una balança si és millor fer esport de manera continuada que fer zapping des del sofà.
És més cal clarificar que quan parlo de practica esportiva em refereixo a una activitat tan simple com és caminar de 30 a 40 minuts diàriament d’una manera continuada i a un ritme viu.
De fet, com a professor d’educació física ja em sentiria satisfet si aconseguís que els meus alumnes quan esdevinguin adults responsables acabin realitzant aquestes petites caminades diàries. Un desig, un somni o una realitat de futur ?