Aquests darrers dies han aparegut unes notícies alarmants als
mitjans de comunicació al voltant de determinades pràctiques esportives.
Primer va ser una investigació que advertia que els esports de
llarga durada que exigeixen esforços físics continuats i d’un cert nivell podien
produir arítmies cardíaques. Després les lamentables morts de quatre atletes
populars en una mitja popular de Newcastle que aplegava 47.000 participants. És
curiós com alguns mitjans es van fer més ressò d’aquesta notícia que de la que
en aquesta mateixa cursa s’havia assolit la millor marca en la distància.
És evident que una pràctica esportiva en excés i sense
l’adequat control mèdic pot ser contraproduent, sobre tot, si abans d’iniciar-se
en aquesta pràctica no s’han descartat alguns possibles problemes de salut de la
màquina imperfecte que és el nostre cos. També és clar que la pràctica esportiva
esporàdica també pot tenir el seus perills. Però crec que és evident que una
pràctica esportiva moderada i continuada no pot ser perjudicial per la salut de
cap persona saludable.
Segurament els màxims perills resideixen en algunes pràctiques
d’alta intensitat i en algunes indicacions d’iniciar-se en algun esport que fan
els metges als seus pacients però sense explicar realment i en concret a que es
refereixen i que aquest inici a l’esport s’ha de fer forma progressiva i
controlada. Com en tota activitat nova cal sempre un període d’adaptació.
L’únic que acaben produint l’aparició d’aquestes notícies és
desconcert i algunes pors en persones que podien estar decidides a fer un canvi
en la seva vida sedentària i optin per seguir instal·lats en les seves
comoditats diàries.
És molt sospitós que de cop i volta els mass-media ens inundin
amb aquests tipus de notícies, després d’anys d’intentar convèncer a la població
de la necessitat de la pràctica esportiva continuada per gaudir d’un millor
estat de salut. Fa pensar en alguns interessos ocults darrera d’aquestes
alarmes. O és que fa poc temps fer activitat física era la panacea per tot i
darrerament aquesta està envoltada de greus perills.
Simplement a l’hora de prendre una decisió poseu en una balança
si és millor fer esport de manera continuada que fer zapping des del sofà.
És més cal clarificar que quan parlo de practica esportiva em
refereixo a una activitat tan simple com és caminar de 30 a 40 minuts diàriament
d’una manera continuada i a un ritme viu.
De fet, com a professor d’educació física ja em sentiria
satisfet si aconseguís que els meus alumnes quan esdevinguin adults responsables
acabin realitzant aquestes petites caminades diàries. Un desig, un somni o una
realitat de futur ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada