TRAJECTE
Fimbreig. Tires d’imatges que transcorren.
Ràpid. Molt ràpid. Tot s’endarrereix.
Soc en aquesta andròmina que avança.
Enlloc més. Els territoris ens fugen.
El món vist des de dins. I des de fora.
Ciment, i arbres, i gent, i més cotxes.
Res no s’adona
Que l’estic mirant.
I les coses prenen la forma de
somnis que perfila la meva ment.
I penso. Molt i molt intensament.
Em recreo en aquest moment de trànsit:
tot un espai per la reflexió.
Deixo per poder retrobar de nou.
I la malenconia s’accentua.
Extasiada, sembla que trenco el son.
Gemma Arimany (2003)
 |
| Sevilla, 2022 |
