dijous, 17 de maig del 2012

A voltes amb la crisi


Ja portem tant de temps submergits en aquesta crisi que aviat oblidarem quan va començar i que no fa pas tant que vivíem com uns nous rics gastant per sobre de les nostres possibilitats i generant més deute del que realment ens podíem permetre. Aquest és el nostre greu problema. Tots plegats, particulars, empreses, bancs i governs hem estat uns mals gestors dels nostres diners. I ara que aquestes alegries s'han acabat ens lamentem i no ens sabem adaptar a aquest nou escenari. Sobre tot, els que no saben adaptar-se són els malauradament tenim la mala sort que ens manen.
Com diu Salvador Cardús al diari Ara en l'article de dimarts 10 d'abril, del desconcert a la incertesa: "la crisi ha estat provocada per un excés de desregulació moral al llarg de tots aquells anys de creixement esbojarrat" Ha estat una errada "establir un sistema il·limitat de drets sense deures és el que ha dut a fer-ne un ús irresponsable" 
Vivim en una bombolla. En part tots en som responsables, però el grau de responsabilitat no és el mateix. Qui té més coneixements i més poder és més responsable que persones amb menys coneixements i menys poder. Hi ha una dita catalana molt antiga plenament aplicable en aquesta situació hem estirat més el braç que la màniga. Hem pres riscos i hem perdut i ara no sabem com sortir de la trampa que nosaltres mateixos hem creat. Els rics en sortiran enfortits però el pobres ens sortirem més pobres que abans si no fem un tomb i introduïm canvis radicals.
Els governs necessiten diners. Saben on són els diners, però no els van a buscar allà els busquen posant taxes a tort i a dret, rebaixant les despeses en necessitats bàsiques enlloc de demanar diners a qui més en té.

Estem en una crisi a llarg termini i quan aconseguim sortir-ne estarem en un altre món. Tot haurà canviat. Ningú sap que ens trobarem en aquest món que encara no som ni tan sals capaços d'imaginar.
On ens estan portant ? Ho sap algú ? o simplement van fent pedaços, ara aquí, ara allà que no ens porten a enlloc. O ens hi posem o tot plegat acabarà molt malament.


Canet de Mar






dimarts, 15 de maig del 2012

El sol arriba

Ha arribat la desitjada llum del sol que s'escola per la finestra oberta en la casa deserta i misteriosa. Està neta i polida, però les seves habitacions resten buides des de fa temps. Ja no hi ha records dels seus darrers habitants. Quins seran els motius que els va portar a abandonar aquesta magnífica casa ? ¿ On deuen viure ara ? Estaran vius ? Les preguntes sobre aquests enigmes s'amunionen al meu cervell, sempre que em trobo amb aquests edificis enormes i buits. Em plau sobre manera recórrer les seves estances i contemplar les seves parets i deixar vagabundejar la meva imaginació

Com cada edifici desaparegut o abandonat, aquell havia acollit un micromón, una crònica no escrita de passos, paraules, crits, gestos, gemecs, sorolls quotidians que potser algú en algun lloc recorda. O potser no.”

Manuel Baixauli 
L'home manuscrit