Ja portem tant de temps submergits en aquesta crisi que aviat oblidarem quan va començar i que no fa pas tant que vivíem com uns nous rics gastant per sobre de les nostres
possibilitats i generant més deute del que realment ens podíem permetre. Aquest és el nostre greu problema. Tots plegats, particulars, empreses, bancs i governs hem estat uns mals gestors dels nostres diners. I ara que aquestes alegries s'han acabat ens lamentem i no ens sabem adaptar a aquest nou escenari. Sobre tot, els que no saben adaptar-se són els malauradament tenim la mala sort que ens manen.
Com diu Salvador Cardús al diari Ara en l'article de dimarts 10 d'abril, del desconcert a la incertesa: "la crisi ha estat provocada per un excés de desregulació moral al llarg de tots aquells anys de creixement esbojarrat" Ha estat una errada "establir un sistema il·limitat de drets sense deures és el que ha dut a fer-ne un ús irresponsable"
Com diu Salvador Cardús al diari Ara en l'article de dimarts 10 d'abril, del desconcert a la incertesa: "la crisi ha estat provocada per un excés de desregulació moral al llarg de tots aquells anys de creixement esbojarrat" Ha estat una errada "establir un sistema il·limitat de drets sense deures és el que ha dut a fer-ne un ús irresponsable"
Vivim en una
bombolla. En part tots en som responsables, però el grau de responsabilitat no
és el mateix. Qui té més coneixements i més poder és més responsable que
persones amb menys coneixements i menys poder. Hi ha una dita catalana molt
antiga plenament aplicable en aquesta situació hem estirat més el braç que la
màniga. Hem pres riscos i hem perdut i ara no sabem com sortir de la trampa que
nosaltres mateixos hem creat. Els rics en sortiran enfortits però el pobres ens
sortirem més pobres que abans si no fem un tomb i introduïm canvis radicals.
Els governs
necessiten diners. Saben on són els diners, però no els van a buscar allà els
busquen posant taxes a tort i a dret, rebaixant les despeses en necessitats bàsiques
enlloc de demanar diners a qui més en té.
Estem en una
crisi a llarg termini i quan aconseguim sortir-ne estarem en un altre món. Tot haurà canviat. Ningú sap que ens trobarem en aquest món que encara no som ni tan sals capaços d'imaginar.
On ens estan
portant ? Ho sap algú ? o simplement van fent pedaços, ara aquí, ara allà que no ens porten a
enlloc. O ens hi posem o tot plegat acabarà molt malament.
 |
| Canet de Mar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada