diumenge, 17 de gener de 2010

Els e-books

Un nou gadget que em tempta. Fa dies que miro per internet els diferents models i he escoltat i llegit el que explicaven els mitjans de comunicació, sobre tot, al llarg de les festes nadalenques.
Segurament estic influenciat per la publicitat d'aquests dies però és molt possible que ben aviat caigui en la temptació, però encara esperaré a veure com evoluciona el mercat, tan en preus com en tecnologia. Crec que encara és un aparell que està verd. També és possible que sigui una simple flor d'estiu, en aquest cas d'hivern, i amb poc temps desaparegui del mercat. A vegades passa.
Però poder disposar d'un munt de llibres per llegir en aquest lleuger i petit aparell és tot un luxe, però també estic segur que no m'eximirà de seguir tenint i comprant llibres en paper i de gaudir de la seva lectura assegut al sofà. Hi ha molts d'aquests moderns gadgets que me'ls miro amb curiositat, però no passa d'aquí. Estic segur que mai els compraré, però des del primer moment que veig que aquest acabarà a casa i
potser després acabi en un racó, però algun caprici s'ha de tenir de tant en tant, no ?
De moment esperaré, però em seguiré informant.


divendres, 15 de gener de 2010

7 a 6

Encara que ho pugi semblar no es tracta de cap resultat ajustat d'un set de tennis d'aquells que és resolt amb la mort sobtada, ni tampoc de cap altra emocionant competició esportiva.
És quelcom molt més simple. Una nit d'aquestes vacances estava perdent el temps veient una pel·lícula a TV3 i en el llarg tall publicitari de més d'un quart d'hora no sé per quina raó vaig començar a comptar el nombre d'anuncis que feien de perfums, tant masculins com femenins, i de medicaments. La competència va ser renyida i al final van resultar guanyadors els medicaments per un ajustat 7 a 6.
Molts dels anuncis de perfums em molesten per la imatge que transmeten dels estereotips tant d'un sexe com de l'altre. Suposo que està molt estudiat i que fan augmentar les ventes del producte, però acostumen a no agradar-me gens, sobre tot, els de perfums masculins. A més en sóc un molt mal client, ja
que gairebé mai, per no dir mai n'he comprat.
Però encara em molesta molt més que estigui permesa la publicitat televisiva dels medicament malgrat que al final de l'anunci treguin aquella pantalla blava amb els tres advertiments: aquest anunci és d'un medicament, llegeixi les instruccions i consulti al seu farmacèutic. Penso que no haurien d'estar permesos en absolut.
No puc entendre que des de l'Administració i dels dels propis metges s'incideixi constantment en contra de l'automedicació i al mateix temps estigui permesa tota aquesta publicitat, sobre medicaments contra el dolor, contra els símptomes dels refredats, i altres efectes miraculoses segons els propis anuncis.
Ja ho sabem els diners són els diners i les empreses farmacèutiques són molt poderoses com s'ha pogut veure amb tot l'assumpte del virus de la grip A i la seva vacuna.

dimarts, 12 de gener de 2010

Dieta cultural

La bona música afina l'esperit. I la bona pintura, i el bon cinema, i la bona literatura ... Si una dieta equilibrada i sana millora el cos, el consum d'art exquisit assaona la ment, l'afina. Qui s'atipa d'hamburgueses, de quetxup i de llepolies no pot esperar un rendiment òptim del seu físic. Qui alimenta l'intel·lecte amb productes de baixa estofa, difícilment pot generar obres de distinta condició.
Sanegem el cos, si voleu, però també, i sobretot, la ment. Defugim la saturació i l'enaltiment que se'ns imposa de productes de baixa qualitat; proveïm el rebost amb Conrad, Mantegna, Dreyer, Haydn ... No un purisme acartonat i pedant, sinó una posa que aclarisca, que ens permeta anar al gra -l'art viu- i no a la palla.
Vivim temps de glorificació de la palla i proscripció del gra. L'esperit dels ciutadans se'n ressent, desafina

Verso
Manuel Baixauli

dijous, 7 de gener de 2010

Qui ens pensa ?

Les nostres vides estan plenes de figurants. Nosaltres mateixos som, excepte per a un grapat minso de persones figurants.
Somos de quien nos piensa”, va dir Augusto un dia Però .... qui ens pensa ?

Verso
Manuel Baixauli




dimecres, 6 de gener de 2010

Dia, any, vida




El fragment dia era un calc reduït del fragment any, i aquest una reproducció comprimida del fragment vida, i que el temps, continuïtat infragmentable, havia sigut trossejat artificialment per l'ésser humà -que tem tot allò que el supera- en fragments la diferència dels quals només consistia en l'extensió. Diria que un matí, una primavera i una infància eren més o menys el mateix, que la joventut, l'estiu i la vesprada estaven confeccionats per un patró semblant; que la tardor, el vespre i la maduresa mostraven característiques idèntiques; i que la nit, la vellesa i l'hivern significaven l'últim pas cap a la fi.

Verso
Manuel Baixauli

La gran enganyifa

I acaben les festes de Nadal amb la gran enganyifa on tres suposats Reis Mags que tot ho saben i tot ho veuen porten tot de regals a la canalla que suposadament s'ha portat bé al llarg de tot l'any, ja que si no ha estat així no tindran els regals prèviament demanats per carta.
En aquests moments jo tots els nens del país deuen estar jugant amb les seves joguines, i alguns pares possiblement dubtant de quan caldrà explicar la veritat.
Eduquem als infants en el valor de dir sempre la veritat i ja de ben petits organitzem la més gran de les enganyifes on hi participa tothom: pares, germans, i resta de la família, mitjans de comunicació, comerços i administració pública. Aquesta darrera organitza unes grans cavalcades arreu del territori amb un cost prou important i que en temps de crisi no han pas minvat en el tot el seu esplendor.
També diem que volem educar a les criatures en el valor del consum responsable i avui els convertim en els reis del consum desenfrenat on posem al seu abast tot el que desitgen.
Tot aquest muntatge és necessari ?
Cal mantenir als infants enganyats mentre són petits per després tenir-los que desenganyar tot descobrint la gran mentida que amb molt de cura hem mantingut tot el temps que ens ha estat possible ? Com es senten els nens quan descobreixen que els grans els hem enganyat ? No crec que sigui pas un bon exemple. Seria molt més simple que des del principi, si és que és necessari tanta despesa en regals, moltes vegades inútils, que els Reis fos una festa d'intercanvi de regals i res més.
Possiblement si aquest Reis no fossin tan màgics la idea de que es pot tenir sempre tot el que volem no seria tan fàcil que s'instal·les en les ments ja des de la infància.
Ara bé ja sabem també que la recepta dels nostre polítics per tal de sortir de la crisi és consumir, per tant potser el que cal que una data com la d'avui es repeteixi vàries vegades a l'any.

diumenge, 3 de gener de 2010

Espiral

Et trobes de sobre perdut en un desert llis, infinit, sec, monocrom. Albires, de lluny, una immensa caragola. T'hi acostes, a poc a poc. Només s'ou el batec del teu cor. Curiós, et plantes davant la colossal obertura. Sents una llunyana remor d'ones. T'aboques, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els qui han de venir, ets vertiginosament aspirat per l'espiral i entres a formar part, per sempre, de l'insondable oceà de l'oblit”


Amb aquesta història curta, la LXVIII de títol Espiral s'acaba el sorprenent llibre de Manuel Baixauli. He arribat a aquest llibre després de quedar totalment subjugat amb la lectura de l'home manuscrit aquest passat estiu. I de nou el tema de l'oblit.
Vaig consultar escriptors.cat i el catàleg de les Biblioteques Municipals de Sabadell  (bims) i d'aquest autor hi havia dos llibres més que vaig posar d'immediat a la meva llista de llibres per llegir i ara tot aprofitant les vacances de Nadal li ha arribat el torn. De nou m'ha sorprès. Son narracions originals, algunes petites joies. En algunes d'elles apareixen ja alguns dels temes, paisatges, vocabulari que tan em va agradar en L'home manuscrit. Fins i tot, m'atreviria a dir que en algunes d'aquestes històries hi ha en embrió el que després serà el llibre manuscrit. Són històries que trasbalsen, plenes d'imaginació, divertides, cruels. De nou m'ha fascinat i ara ja només em queda la lectura de Verso que ja tinc sobre la taula.

divendres, 1 de gener de 2010

Ulls

Desconeix amb perill el món qui no ha comprès que tot allò que fem està escrupolosament vigilat.
Només cal fixar-s'hi una mica per adonar-se que un gos, un ocell, un insecte, o qualsevol altre ésser que considerem insignificant, deambula sospitosament a l'entorn nostre, siga quina siga l'activitat que ens ocupe. No són més que lacais en plena feina. De qui? ... Estic investigant-ho; com estic també reunint proves per demostrar empíricament una hipòtesi que no fa poc vaig enunciar: “Tot allò que sota una forma circular pobla l'univers dels humans, ja es tracte d'un punt tipogràfic, una oliva, un rellotge, una pilota, un meló, una roda, un pou, l'entrada d'una caverna, la Lluna o qualsevol astre immens, cada un d'aquests exemples, com infinitament més que ara no cal enumerar, forma part d'un grandiós exèrcit d'ulls camuflats que controla, amb un silenci d'aparença innòcua, tots els nostres actes”

Espiral (1998)
Manuel Baixauli