dilluns, 16 d’abril de 2012

El rei ha caigut

Vist a Vilaweb.cat, no em puc estar de publicar-ho: un vídeo i una lletra ben actual



El rei, senyors, ha caigut!
la notícia és ben sonada,
no fa molt que s'ha sabut,
que la ràdio l'ha esbombada.
Si és que res s'aguanta dret,
ni la cosa més preuada.

El rei, senyors, ha caigut!
I ja ho sap tota l'Europa,
tot de guàrdies han vingut
per si cal repartir estopa.
Si és que res s'aguanta dret,
i a tot arreu es retopa.

El rei, senyors, ha caigut!
Ha estat una errada humana,
ha passat a Candanchú
el darrer cap de setmana.
Si és que res s'aguanta dret,
no s'aguanta ni qui mana.

El rei, senyors, ha caigut!
Ha estat una relliscada,
té l'avantbraç fisurat
i alguna altra rebregada.
Si és que res s'aguanta dret,
tot se'n va de revolada.

El rei, senyors, ha caigut!
I ara li retreu la filla
que haurà d'anar escaiolat
al casament de Sevilla.
Si és que res s'aguanta dret,
fins el més sagrat perilla.

El rei, senyors, ha caigut!
Confrares, prenguem candela,
que fins el més saberut
pot clavar-se una gardela.
Si és que res s'aguanta dret,
tothom patina quan gela.

dilluns, 9 d’abril de 2012

Sala d'espera

Ens queixem i molt del funcionament de la sanitat pública. A l'hora en fem una gran defensa quan des dels diferents governs ens retallen els serveis, i qualsevol tipus de reforma genera sempre un gran enrenou tant en tertúlies com en els mitjans. 
Però en realitat la cuidem ben poc. Hi ha individus que per qualsevol fotesa acudeixen a urgències, fent que en ocasions aquests serveis es col·lapsin sense cap necessitat. A les sales d'espera tant dels ambulatoris com dels especialistes, les infermeres s'atipen de cridar a persones que no hi són, per alegria dels que estem allà esperant i que d'aquesta manera entrem abans i no hem d'estar tanta estona esperant. També és ben cert que a vegades aquestes esperes s'allarguen massa, però també és cert que a tots ens agrada que el metge ens atengui sense pressa i s'ocupi de nosaltres i de la nostra salut tot el temps necessari.
En realitat cada vegada que tinc que anar al metge no puc entendre que la gent que ha demanat hora i que per qualsevol motiu no hi pot anar com és que no truca, i avisa de la seva absència. És tan difícil fer-ho ? Es tracta d'una simple qüestió d'educació i que de ben segur que tots ho agrairíem, per començar el propi personal sanitari. D'aquesta manera ajudaríem a un millor funcionament de tot el sistema, que a vegades sembla que ens preocupa molt, però en realitat mostrem molt poc la nostra preocupació.

Arbúcies, juny 2011


diumenge, 8 d’abril de 2012

La comoditat comporta la felicitat ?

Estem rodejats de comoditats. El món en el que vivim ha convertit la comoditat en un valor. Els aparadors i les botigues estan plens d'estris i temptacions per tals de fer-nos una vida més còmode. Tots apreciem assolir un cert nivell de comoditats, però no sempre viure una vida còmode significa viure una vida feliç encara que a vegades associem els dos conceptes amb certa facilitat.
Tot allò que ens fa la vida còmode també ens fa veritablement feliços ?
Segons el diccionari és còmode el que s'adapta als propis desigs, a les necessitats pròpies, sense oferir el menor inconvenient, la menor molèstia, adient. També còmode és avantatjós, agradable, oportú.
La felicitat la defineix com un estat d'ànim plenament satisfet, com un sentiment agradable de satisfacció en absència de patiment.
La felicitat és un objectiu permanent en la vida dels homes i de la humanitat, però moltes vegades és un objectiu difícil d'assolir. De fet segurament hi ha tantes definicions de felicitat com persones. En alguns moments la comoditat pot facilitar-nos la vida, però el que veritablement ens fa feliços és aconseguir objectius plens de dificultats en el seu camí.
Viure còmode pot ajudar a ser feliç, però ser feliç no significa viure envoltat de comoditats. Es pot ser feliç amb ben poc i sense necessitat de comoditats.

Puigsacalm, agost 2011