dilluns, 9 d’abril de 2012

Sala d'espera

Ens queixem i molt del funcionament de la sanitat pública. A l'hora en fem una gran defensa quan des dels diferents governs ens retallen els serveis, i qualsevol tipus de reforma genera sempre un gran enrenou tant en tertúlies com en els mitjans. 
Però en realitat la cuidem ben poc. Hi ha individus que per qualsevol fotesa acudeixen a urgències, fent que en ocasions aquests serveis es col·lapsin sense cap necessitat. A les sales d'espera tant dels ambulatoris com dels especialistes, les infermeres s'atipen de cridar a persones que no hi són, per alegria dels que estem allà esperant i que d'aquesta manera entrem abans i no hem d'estar tanta estona esperant. També és ben cert que a vegades aquestes esperes s'allarguen massa, però també és cert que a tots ens agrada que el metge ens atengui sense pressa i s'ocupi de nosaltres i de la nostra salut tot el temps necessari.
En realitat cada vegada que tinc que anar al metge no puc entendre que la gent que ha demanat hora i que per qualsevol motiu no hi pot anar com és que no truca, i avisa de la seva absència. És tan difícil fer-ho ? Es tracta d'una simple qüestió d'educació i que de ben segur que tots ho agrairíem, per començar el propi personal sanitari. D'aquesta manera ajudaríem a un millor funcionament de tot el sistema, que a vegades sembla que ens preocupa molt, però en realitat mostrem molt poc la nostra preocupació.

Arbúcies, juny 2011