dilluns, 27 de maig de 2019

Una petita gran obra.


No arriba a un centenar de pàgines, però és una gran història narrada amb mestria. El títol de l’obra pot portar a engany. Els escacs hi juguen un paper fonamental, però no és pas una novel·la d’escacs.
Tot passa dalt d’un transatlàntic tal com deixa clar l’inici del llibre: “A bordo del transatlántico que había de zarpar a medianoche de Nueva York rumbo a Buenos Aires reinaban la animación y el ajetreo propios del último momento

I allà el narrador ens explicarà tot el que passa. A hores d’ara el Teatre Romea presenta a un Jordi Bosch excel·lent que en forma de monòleg ens convida a endinsar-nos al que li passarà a bord d’aquest transatlàntic. Un dels passatgers és el campió mundial d’escacs. La seva presencia crida l’atenció al nostre narrador que el vol conèixer, però aquest es mostra esquerp.

Toda mi vida me han intrigado los monomaníacos, las personas obsesionadas por una sola idea”. Aquest és un dels temes de la novel·la, però no l’únic. De fet tots som una mica monomaníacs. Encara que al llarg de la vida podem passar d’una monomania a un altre poques vegades admetrem ser-ho.

A part del narrador i el campió d’escacs, el personatge que realment es converteix en el protagonista és el senyor B. Quan el Jordi Bosch es fica en la seva pell i ens explica la seva reclusió a un hotel de Viena sota la vigilància i la pressió de les SS ens fa patir i molt. Sol, en una habitació, sense res a fer s’obsessiona pels escacs fins acabar boig.
Escrita poc abans del seu suïcidi i publicada ja mort, és una obra altament recomanable, així com l’obra que aquests dies es representa al Teatre Romea.

Després de llegir "Por", aquesta ha estat la segona novel·la que he llegit d’aquest autor. Sens dubte em seguiré endinsant en la seva obra.