 |
| Plaça Urquinaona octubre 2019 |
Mikel Soto va viure amb
intensitat l’època de la Kale Borroka. Va ser torturat de forma salvatge i
empresonat sota acusació falsa d’assassinat. En aquest poemari reflexa totes
les seves vivències en aquest període de la seva vida.
Us deixo aquí alguns dels
fragments dels seus poemes
“No hi ha cap canvi real
sense caos
ni embriaguesa
ni la venjança crua
i simbòlica dels
oprimits;
no es pot capgirar l’ordre
endreçadament,
diguin el que diguin...”
“Els abstemis
són uns malparits perillosos;
els hauríem de témer
com ells es tenen por a sí
mateixos”
“Vam néixer a una era cruel;
vam construir una època
duríssima,
vam viure i vam patir,
i n’estem tan orgullosos
com de la vida mateixa”
I com escriu ell mateix
“He explicat
amb tots els ets i uts
el que vam fer
i el que ens van fer,
les parts i el tot
del fracàs compartit
......
Jo hi vaig ser.
Vaig veure totes les
violències,
incloses aquelles de les quals
soc responsable,
i per això sé
quines es van exercir de dalt
a baix
i quines de baix a dalt”
“... segueixo creient
que, més enllà de les mentides
sumàries
he d’explicar el que ens van
fer,
he d’explicar el que vam fer”
Potser ens cal tornar a encendre
els focs de la revolta, encara que no sabem massa bé com fer-ho, o potser cal
concloure amb les darreres paraules del poeta
“... tanquem el passat,
oblidem el futur
i, ara i aquí
aferrem-nos per sempre
a la vida”
“eta orain eta hemen
Bizitzari betiko eutsi”
En aquesta entrevista explica les tortures i tot el que viure a la presó.
MIKEL SOTO
Quan els focs
s’encenen.
Pol·len edicions; 2022;
309 pàgines
Edició bilingüe
euskera-català
Traducció de Jon Elordi
