Ho volen tot de tu

 

“Volem el millor per a tu. Volem que el món estigui més connectat. Volem que tinguis la sensació que el món és teu. Volem que vegis el món a través nostre. Volem que siguis tu mateix. Volem que et sentis una mica menys sol. Volem que trobis altres persones com tu.

Volem que sàpigues que som la millor font de coneixement del món que pots tenir. Volem saber-ho tot de tu. Volem saber coses de tots els llocs on vas. Volem saber on ets ara mateix. Volem que pengis imatges del que està veient perquè recordis sempre aquest moment. Volem que donis un cop d’ull al que vas penjar fa deu anys. Per molts anys!! Volem recordar-te regularment els moments especials que vas viure en el passat. Volem ensenyar-te què penjaven els teus amics fa deu anys. Volem que gravis la teva vida perquè la teva vida és molt important. Volem que sàpigues tot el que signifiques per a nosaltres. Volem que sàpigues que ens interessa molt tot el que et preocupa. Volem que sàpigues que a nosaltres també ens preocupa.

Volem comptar cada pas que fas. Volem ajudar-te a estar en forma i fort. Volem saber què fa que se t’acceleri el cor...

... Volem saber què compres. Volem saber quina música escoltes pels auriculars. Volem saber quina roba portes. Volem adaptar els nostres anuncis a la teva mida. Volem que t’agradin. Volem que descobreixis més coses sobre tu mateix.... Volem ser capaços de categoritzar-te amb precisió perquè puguis fer una contribució útil a projectes divertits d’altres persones i també nostres.

Volem ser la teva sala d’estar. Volem ajudar-te a resoldre els problemes quotidians com ara on menjar, on anar de vacances, on fan una pel·lícula i a quines hores... Volem ajudar-te en la tasca de demanar articles en línia... Volem que ens consideris part de la teva família. Ens interessa tot el que dius. Volem sentir el que diu cada cop que mires la pantalla. Volem tenir possibilitats de veure’t a través d’aquesta pantalla mentre mires una cosa que no té res a veure amb nosaltres. Volem saber què us dieu els uns als altres a cada habitació de casa teva. Volem saber quins horaris fas, a què dediques el temps quan estàs en línia i quan no, i com et gastes els diners.

Volem que els telèfons que et venem funcionin més a poc a poc i menys bé que els models anteriors perquè així te’n vulguis comprar un model nou ben aviat...

Volem defensar la llibertat d’expressió, sobretot dels blancs rics i poderosos. Volem ajudar milions de persones a llegir posts de trolls. Volem contribuir a la propaganda del govern i ajudar a esbiaixar votacions, i no posar obstacles al que organitzen i promouen neteges ètniques, tot això com a útils resultats colaterals d’estar amb tu set dies a la setmana vint-i-quatre hores al dia.

Volem que sàpigues que la teva cara significa molt per a nosaltres. Volem que la teva cara i la cara de totes les persones que fotografies, la cara de tots els teus amics i de tota la gent que ells fotografien quedin gravades a les nostres webs per integrar el nostre arxiu de dades i investigació.

Volem que sàpigues que amb nosaltres estàs segur. Volem que sàpigues que respectem i protegim la teva intimitat... Volem assegurar-te que el control és teu. Volem que sàpigues que hi ha molt control sobre qui pot veure la teva informació. Volem que sàpigues que tens ple accés a la teva informació -tu i qualsevol persona que et segueixi.

Volem narrar la teva vida. Volem ser el teu llibre. Volem ser l’única relació que importa. Volem que sigui poc convenient per a tu no fer-nos servir. Volem que miris i, tan bon punt deixis de mirar-nos, sentis que necessites tornar a mirar-nos...

Volem el teu passat i el teu present perquè també volem el teu futur.

Ho volem tot de tu.”

ALI SMITH

Primavera

Raig Verd, 2021, pàgines 115-118

Hivern

 

“Hivern”, segon llibre de la quadrílogia d’Ali Smith que va iniciar amb “Tardor”. No son llibres de fàcil lectura, i malgrat que no m’acaben d’agradar del tot perquè a vegades son difícils de seguir, tampoc em desagraden del tot.

El llibre per moments és un recull de fragments de vida. En part la vida també és així de fragmentària. Ens porta d’una cosa a l’altra sense massa sentit. De ben segur el món sempre ha estat així.

“Era el matí de la vigília de Nadal. Seria un dia atrafegat. Venia gent a casa per Nadal”

Madrid, Nadal 2009

“L’hivern: un exercici per recordar com endurir-te i després com tornar flexiblement a la vida.”

La Sophia ja és una dona gran i es troba amb els problemes que avui cada dia tenen les persones grans amb els bancs, els horaris, interaccionar amb les màquines.... Espera al seu fill Arthur (Art) i a la seva parella, Charlotte, pel dinar de Nadal.

Art i Charlotte són parella, una parella que no funciona massa bé i ho deixen estar pocs dies abans de Nadal. A Art l’espera la seva mare Sophia per Nadal i no hi vol anar sense parella. La mare no coneix a la Charlotte. Aleshores Art busca una noia per que faci de Charlotte, algú que no coneix de res. La dona substituta és la Lux: “Ja no hem acordat. Tres dies sencers, 1000 lliures”

Quan l’Art i la Lux arriben a casa de la Sophia veuen que aquesta no està bé. Té la nevera buida i alguna cosa li passa. Es posen en contacte amb la germana de la Sophia, que ve immediatament, malgrat que fa anys que no es poden veure: “L’Iris: una càrrega insuportable. Díscola. Malbaratant la vida. Advertida una vegada i una altra... Coneguda per les forces de l’ordre. Té antecedents policials”. Manifestant ecologista, hippies, ocupa, deixa la seva família i marxa. Fa anys que no es veuen amb Sophia.

Tots els presents, sobretot Sophia i el seu fill Arthur recorden moments del seu passat. El Nadal és un dia propici a rememorar altres temps i altres persones. És el que passa en aquest llibre. És una família ben estranya. No sé pas qui és més estrany dels tres.

“És com si els personatges de l’obra visquessin al mateix món però separats l’un de l’altre, com si els seus mons d’alguna manera s’haguessin desencaixat...”

“Qui soc jo per saber res del meu fill. Només soc la seva mare. Qui soc jo per saber res de la seva vida. Qui soc jo per pensar que sé la veritat” Bones preguntes.

“Per que no treballar sempre per la pau a la terra i la bona voluntat? Quin sentit té el Nadal, si no? Les setmanes de compres que comencen al juliol, aquest és el sentit?”. Els sense sentit de les festes de Nadal.

“Què farà el món si no podem resoldre el problema dels milions i milions de persones que no tenen cap casa on anar o que tenen cases que no són prou bones, de cap altra manera que dient-los que se’n vagin i construint tanques i murs? Que un grup de persones pugui ser responsable del destí d’un altre grup de persones i triar si se’ls exclou o se’ls inclou no és una resposta prou bona... Hem de trobar una resposta millor”. Però no sembla que la humanitat i les diferents societats estiguin disposat a trobar aquesta resposta millor.

Arriba un moment en que “l’Art ja en té prou, de Nadal. Ara sap que no vol tornar a viure més un dia de Nadal”....“Ha estat Nadal tot el dia i necessita un descans del que educadament qualifiquem de rica tradició de Nadal.”

Records i històries de Nadals del passat, i no només del Nadal, també d’altres fets del passat de la família, sobretot de la Sophia i l’Arthur. Al llarg de la nostra vida hi ha molts moments en que l’únic que fem és rememorar el nostre passat i els nostres records.

Un petit nucli familiar (Sophia, Iris i Art) i un testimoni neutral (Lux) amb un passat ple d’enrenous i amb versions ben diferents del mateix segons qui sigui el narrador. Potser mai acabem de saber del cert com va ser el nostre passat. No deixa de ser una història absurda en una societat absurda ple de festes i tradicions absurdes.

“No posseïm coses. Mira com ens tornen la mirada. Ens pensem que són nostres, que les podem comprar, tenir-les, llançar-les quan ja no ens serveixen. Saben sense que els calgui saber res que els rebutjables som nosaltres”

 

 ALI SMITH

Hivern

Raig Verd 2020; 275 pàgines

Traducció de Dolors Udina

Pròleg de Marina Espasa

Tardor

Tardor d’Ali Smith va guanyar el Premi Llibreter 2020 d’altres literatures. Els llibres guardonats amb aquest premi m’acostumen a agradar. Si algun qualificatiu m’atreveixo a donar-li és que és un llibre diferent.

Comença amb una imatge potent dels cossos morts d’immigrants a la sorra de la platja “Era el pitjor del temps. Un altre cop. Això és el que passa amb les coses. Es descomponen, sempre ho han fet, sempre ho faran, forma part de la seva naturalesa... A la sorra, hi ha un cos portat per la marea... És una persona morta. Una mica més enllà d’aquesta persona morta, n’hi ha una altra. Més enllà una altra i una altra. Es mira al llarg de la riba la línia fosca de morts deixats per la marea”

“Temps enrere, una notícia així hauria durat un any. Però ara les notícies són com un ramat d’ovelles que corre a tota velocitat cap a un penya-segat”

Una manera de narrar poètica, atractiva, envoltant, diferent que et fa seguir i seguir llegint.

La relació entre Daniel i Elisabeth és una relació ben especial, una nena de 10 anys i el seu veí ja gran, més de 80 diu la seva mare. Aquesta relació tan especial és el centre de la narració. Elisabeth sap ben poca cosa del senyor Daniel, però se sent a gust al seu costat. La novel·la fa salts en el temps i en l’espai, i en alguns moments em resulta difícil de seguir.

L’Elisabeth discuteix amb freqüència amb la seva mare: “depèn com defineixes el que és normal... Que segur que és diferent de com ho definiria jo. Perquè tots vivim en la relativitat i de moment la meva no és com la teva i sospito que no ho serà mai” Li diu l’Elisabeth a la mare

“Fa molt poc era juny. Ara fa un temps de setembre... Els dies encara són càlids, però a l’ombra l’aire és més virulent. Les nits arriben abans són més fredes, cada dia hi ha una mica menys de llum”. Arriba la tardor del títol: “Octubre és un parpelleig. Les pomes que fa un minut pesaven tant a l’arbre ja no hi són i les fulles són grogues i escadusseres. El gebre ha il·luminat de cop milions d’arbres en tot el país. Els que no són perennes són una combinació de bellesa i sordidesa, fulles daurades i de vermell ataronjat, després marrons i a terra.

Els dies són inesperadament suaus. No sembla que l’estiu sigui tan lluny, de fet, si no fos per l’escurçament del dia, amb el mandrós allargament de la foscor i la humitat als extrems, la placidesa de les plantes en el seu replegament i les perles de condensació als fils de teranyina tibant entre les coses.”

Sant Cugat del Vallès 2009

 

Algunes reflexions em fan aturar la lectura per pensar-hi una estona:

“Som en un temps en què la gent diu coses perquè les senti algú altre però res no acaba convertint-se mai en diàleg. És la fi del diàleg”. Realment té tota la raó. Parlem i ens expliquem, però ben poques vegades escoltem als altres.

“Les coses simplement passaven. Després, s’acabaven. El temps simplement passava. En part era desagradable, pensar així, fins i tot obscè. En part la feia sentir bé. Era una mena d’alleujament”

“Hi ha el món i hi ha la veritat sobre el món. Vols dir que hi ha la veritat i hi ha les versions fabricades de la veritat que ens diuen sobre el món”. La veritat sobre el món segurament no existeix. Cadascú de nosaltres tenim la nostra veritat.

La relació entre Daniel  i Elisabeth, es perllonga al llarg dels anys des de finals dels 90 fins la segona dècada dels anys 2000 quan en Daniel està ingressat a la residència i Elisabeth va a visitar-lo i malgrat el seu estat inconscient li llegeix llibres.

“Com totes les altres vegades, en Daniel dorm... És un privilegi veure dormir algú, es diu l’Elisabeth a ella mateixa. És un privilegi mirar a algú que és aquí i no és aquí. Participar de l’absència d’algú és un honor i demana calma. Demana respecte

No. És espantós.

És francament espantós

És espantós estar literalment a l’altra banda dels seus ulls” Les meves visites a la mare ja fa temps que són així: ella allà dormint, o si està desperta està en el seu món, que no sé pas quin deu ser. No resulta gens fàcil estar allà i contemplar-la en aquell estat i després arribar a casa i veure fotos de fa uns anys.

I una reflexió més per acabar.

“Oblidar està bé. És bo. De fet, de vegades hem d’oblidar coses. Oblidar-les és important. Ho fem expressament. Vol dir que descansem una mica”. No podem recordar tot. És impossible.  

M’ha resultat un llibre prou interessant, d’aquells que mereix ser degustat a poc a poc. De ben segur que llegiré més llibres de l’autora.

ALI SMITH

Tardor

Ed. Raig Verd; 2019; ed. Original 2016; 235 pàgines

Traducció de Dolors Udina i Pròleg de Víctor García Tur