dilluns, 9 de gener de 2012

Crisi, crisi, crisi, i més crisi, una mica fart.

La crisi està sent llarga. Ja es veia venir. Fa temps que dura i el que ens queda. Però això no és suficient motiu perquè gairebé no és parli de res més dia rera dia.
S'està convertint en el tema monogràfic dels mitjans de comunicació, dels polítics, dels debats i tertúlies i de gairebé totes les converses. Trobar aquest mot fins i tot en la sopa no ens ajuda gens a superar-la, ans el contrari s'està creant un sentiment de catàstrofe inevitable i de que tard o d'hora ens tocarà el rebre a tots. Tenim por a caure per l'abisme que aquesta crisi està provocant i desconeixem a on està el fons. Realment de seguir així podem acabar prenent molt de mal. Estem fent de funambulistes i trapezistes sense xarxa.
És un perill davant el que restem impotents. No hi podem fer res. Fa uns anys vam arribar al cim de benestar possible del model de la nostra societat i des d'aleshores estem fent marxa enrere i no sabem fins quan. En aquesta caiguda cap a l'abisme no sabem massa on ens podem agafar si és que hi ha quelcom on aferrar-se.
Sentim por a perdre el que tenim, a la incertesa d'un futur que desconeixem, als canvis que intuim però que no sabem on ens condueixen. Tots els canvis ens fan por i ens creen ansietats i angoixes. Aquesta és la nostra situació: por al desconegut, una por atàvica en l'ésser humà.
Però tant repetir aquests mots de moda: prima de risc, deute sobirà, .... que no fa pas tant ni tan sols sabiem de la seva existència i vivíem tan tranquil·lament, de ben segur que no ajuda gens a crear les condicions per superar aquest mal tràngol. La crisi i tot el que l'envolta ven: ven diaris, ven polítics, campanyes electorals, .. Estaria bé potser no parlar-ne tant, encara que quedar-se mut com ha fet el Rajoy tampoc em sembla massa saludable. O potser s'ha quedat mut per l'ensurt que li ha produït el que s'ha torbat quan ha mirat a sota de les catifes de Palau. ?

Supertram 1975, un bon oasi al mig de tanta crisi i tantes "deixalles" que ens envolten.


9 comentaris:

Àngel Pascual Sauch ha dit...

Ho comparteixo..és a dir: ja fa pudor la crisi. Per cert, molt escaient la portada Supertramp...Molts manaires hi estaran també d'acord: els Camps, Matas, Urdangarins i cia se'ls en fot un pito la crisi! O no? Evidentment per uns altres motius, ells.

Salut Ricard!
Àngel.

Júlia ha dit...

De vegades penso que potser passa com en aquell procés per bruixeria del País Basc, sobre el qual l'inquisidor que van enviar, un bon home, va declarar: no hubo brujos ni brujería hasta que no se empezó a hablar de ello.

Crec que hem passat crisis tant o més dures i no ens han piconat amb tanta insistència, passa com amb el temps, et van dient que va fred, que fa fred -i és hivern- i surts de casa encongit i congelat per comprovar si pots i et deixen que no n'hi ha per tant.

XeviX ha dit...

Abans era compra, compra, compra compra; ara és crisi, crisi , crisi, crisi.
Potser no ens estan conduint cap a un estat d'ànim concret, a tots plegats?
Perquè no busquem solucions reals per aturar tot això? Perquè hem de pagar aquesta crisi els qui no l'hem pas generada? Què estan fent en aquests moments mentre ens tenen distrets amb aquesta paraula gravada al cervell?

Ricard Masferrer ha dit...

Àngel, potser el que fa el personatge de la portada de Supertramp és la única resposta intel·ligent.

Ricard Masferrer ha dit...

Tens raó Júlia. És possible que hàgim passat altres crisis més dures i ja no les recordem. La memòria de l'ésser humà és fràgil.
Però com que a hores d'ara hem assolit un estat de benestar envejable, crec que tenim molt por de perdre'l.

Ricard Masferrer ha dit...

XeviX això de compra, compra, compra encara continua. No s'ha acabat pas aquesta cançoneta. De fet molts experts afirmen per activa i per passiva que aquesta és la gran sol·lució. Ho dubto.
És evident que els responsables de que hàgim arribat fins aquí estan ben tranquils i segueixen acumulant els seus milions, què ja em diran perquè en volen tants si no els podran gastar ?

Luigi ha dit...

No només es parla de la crisi

També es parla del... Barça

...

Luigi ha dit...

Per cert, estic llegint una altra anàlisi de la societat actual:

- Michel Lacroix. El culte a l'emoció. Ed. La Campana

Si no el coneixes, està prou bé

Salutacions

Ricard Masferrer ha dit...

Cert Luigi, el Barça és l'altre tema monogràfic. Malgrat que sóc culé i m'agrada el bon esport i el futbol, tan Barça també afarta. Amb una mica menys també faríem, però ja sé que és una "marca" que ven i molt i això és el més important pels mitjans i cada dia cal donar alguna notícia del Barça tan si n'hi ha com si no n'hi ha.
No conec aquest llibre de Lacroix. Me l'apunto a la llista.