dilluns, 30 de juny de 2014

El fill de l'acordeonista: fragments

Havia llegit aquest llibre ja fa uns quants anys i m'havia agradat. L'he rellegit per tancar el Club de Lectura en el que participo i continuo pensant que és una obra recomanable com tota l'obra de Bernardo Atxaga. La història en sí és molt interessant, i està farcida de detalls brillants:
  • la riquesa de l'idioma basc.
  • les capses de llumins on el David guarda paraules basques per tal que les aprenguin les seves filles i així no es perdi aquesta llengua.
  • Les llistes de les persones a qui estima.
  • L'amic americà
  • Toshiro, el xinès que els treu d'una situació complicada
  • El paisatge gairebé idíl·lic dels "caserios".
  • L'evolució dels personatges principals des de la seva adolescència fins a la joventut: l'amistat, l'amor, la política, la relació amb els pares, ...



"Así era la muerte, ésa era su forma de actuar. Sin pamplinas, sin contemplaciones. Llegaba a una casa y daba una voz: "Se acabó!" Después se marchaba a otra casa"

"Cuando salen a relucir los números, malo ... Cuando estamos a punto de perder algo que nos parece bueno, o que queremos mucho, empezamos a contar: faltan tantos días para que eso acabe, decimos. Y lo mismo cuando nos encontramos ante una situación desagradable: empezamos a calcular lo que falta para el final. En cualquier caso, la aparición de los números es una mala señal"

Què diu la xarxa ?

Pas a pas 
Relats en català

divendres, 6 de juny de 2014

La Cinquena Planta: fragments


Els llibres de Manuel Baixauli estan farcits de frases que et fan aturar la lectura i el fan rumiar. Aquí n'hi ha unes quantes de "La Cinquena Planta" el seu darrer llibre:

"B posa ordre en armaris, calaixos, prestatgeries. Omplí caixes de cartró amb llibres que havien deixat d'interessar-li, que pretenia vendre .... Molts dels objectes que abans guardava li semblaven superflus".

"Obrim sobres, calaixos, llibres, armaris, finestres i portes buscant sempre alguna quimera" Al fons de l'armari i els calaixos s'acumulen estris i andròmines que amb el temps acaben essent una sorpresa quan els trobem de casualitat en un altre temps.

"Les estances del seu remordiment. Habitacions oscures, sòrdides, pestilents, amb folls que somiquen ajupits a un racó, o que caminen desesperats per les parets o, invertits, pel sostre, mirant-nos fixament, proferint insults"

"Dins la caragola hi ha una mar. Dins la mar infinites caragoles amb un mar a dins"

"Déu ens telefona, sempre, quan no hi som"

"És clar que en la meva vida hi ha moments als que voldria tornar. Si més no una estona. Tanmateix em fa respecte, la idea del retorn. Tem quedar pres del moment escollit i veure'm forçat a reviure la meva vida des d'aleshores"

"Quan tornem enrera a llocs que ja hi hem estat no hi ha res del que esperem, encara que tot sigui igual, tot ha canviat, és diferent. Segurament som nosaltres els que hem canviat"

"Arquitectura ha de ser una tercera pell d'Individu. Hi ha la pell natural; després, Arquitectura. Hi ha també la ciutat, el país, el món. Tot ha de ser una prolongació d'Individu"

"Llancem preguntes al cel i es transformen en núvols"

"Qui recorda un núvol, quan ja ha passat?"

"Al retrovisor del cotxe veié l'infant que havia sigut, abans que el temps l'atropellara"


"Cada matí, en alçar-nos, abandonem sobre el llit el cadàver del dia anterior"

"Hauria desaparegut i no hi hauria canviat res, al món com no canvia res cada volta que mor un veí"

"De totes les mirades d'un home, la més profunda és la que apunta al buit"

"El temps ignora els rellotges"

"La llibertat és, també, solitud, indiferència dels altres"

"Vivim poc conscients de la nostra fugacitat, del nostre paper efímer dins d'una pel·lícula que no té fi. Som uns inconscients que divaguem sense treva, dirigint-nos qui sap cap a on i amb quin objectiu present"

"Avancem, distrets, dalt d'una cinta mecànica que porta a l'oblit"

"Què som? Ones dins d'una mar immensa dita temps"

"Túnel de l'oblit, porta sempre oberta"

"Serem com el dia d'ahir, que ja ningú recorda"

"Passeges completament sol per dins del bosc i sents un xiuxiueig. Els arbres parlen de tu"


"La mort d'un conegut et recorda que estàs viu, i que això no durarà gaire"