dimecres, 25 d’abril de 2007

Malbaratament

Aquesta és la petita història d’una de les voreres per les que passo cada matí per anar a treballar. Era una vorera amb un paviment molt vell i gastat que necessitava d’una renovació a fons.
Fa un parell d’anys van obrir una rasa per cablejar tota la ciutat i facilitar l’accés a les noves tecnologies. Al cap de poc temps varen tornar a obrir una rasa. Aquest cop el motiu era la necessitat de canviar els tubs del gas. Cada cop que obren canvien les rajoles del lloc per on passa la rasa, però la resta del paviment queda igual.
No acaben aquí les reformes. També instal·len una marquesina per la parada de l’autobús, que els obliga a fer un petita reforma del ferm tan sols al voltant de la mateixa. I darrerament van rebaixar les voreres en les cantonades i en els pas de vianants per facilitar la mobilitat a les persones amb més dificultats. Amb tanta reforma la vorera era un veritable trencaclosques, però encara hi havia fragments que no s’havien renovat.
Finalment ara estan canviant aquests trossos que faltaven. Però em pregunto ¿ no hauria estat més econòmic fer totes aquestes obres i reformes en una sola vegada i no fer-ho per etapes ?

divendres, 6 d’abril de 2007

4 locutoris en un carrer

Els dies de festa i aquesta pluja continuada ha provocat que finalment surti poc de casa. Aprofito el poc temps de treva entre pluja i pluja per passejar alguna estona pel barri. Estic en una població on el fenomen de la immigració va arribar tard i puc afirmar que en el barri malgrat que hi ha immigrants aquests no són un nombre excessiu.
Per aquesta raó l’altre dia al passar per un carrer que no acostuma a ser un dels meus llocs habituals de pas, em va cridar molt l’atenció l’existència de 4 locutoris en un sol carrer. A més no són els únics de barri, n’hi ha algun més en altres indrets.
De fet el meu primer interrogant de ja fa temps és si hi ha tanta necessitat de locutoris. Exactament no acabo de comprendre massa quines són les necessitats que cobreixen. Ofereixen telèfon, internet, fax, fotocòpies i enviament de diners. Suposo que als immigrants quan arriben a un país nou i desconegut els hi agrada ser atesos per persones del seu mateix país i tenen la necessitat de comunicar-se amb les persones que han deixat allà lluny. Els locutoris poden ser un bon mitjà. Però si tots tenen telèfon, al menys mòbil, tan necessari són els locutoris? Entenc el servei d’internet (tenir internet a casa pot ser massa car) i l’enviament de diners (fer-ho a través del banc pot ser molt car per les comissions que cobren), i potser les trucades a través del locutori són més econòmics.
Ara bé, acostumen a ser llocs amb horaris d’obertura molt amplis. Dóna la impressió que no tanquen mai. No sé fins a quin punt això és legal, però és així. En canvi, a vegades en hores que crec que hauria de ser normal veure’ls oberts, en canvi, estan tancats.
4 locutoris en un sol carrer on un barri que no és el Raval i en el que la implantació de la immigració no és massa gran em fa dubtar de si hi ha negoci per tots, i fins i tot, si darrera d’aquests llocs no hi ha altres negocis ocults. Veritablement la seva proliferació em resulta un fenomen estrany i al que no hi trobo una explicació raonable.

dijous, 5 d’abril de 2007

Bodega Malvesi

Quan vaig venir a viure a aquest carrer, aviat farà 8 anys, ja em va cridar l’atenció el nom “Bodega Malvesi”. És una bodega com les d’abans. Està oberta gairebé tots els dies de l’any. A part de vi i licors a granel, tenen una mica de tot.
 
La Sra. Carmen és tota una institució al barri. Ja està en edat de jubilar-se, però si tanqués el seu comerç diu ella que no sabria què fer, i que d’aquesta manera es distreu i li passen les hores volant. La bodega la va muntar amb el seu marit que ja fa anys que és mort. S’ho passa bé atenent als seus clients de sempre i alguns nous. Coneix a tothom en el barri i sap tot el que hi passa. Moltes vegades quant hi vas té alguna notícia o història que explicar-te.
Vivia al camp, eren molts de família i va passar molta gana. Amb penes i treball va aprendre a llegir i a escriure i les 4 regles. Va venir cap a Catalunya i es va posar a servir. Un cop casada van obrir aquesta bodega, i amb molt de sacrifici va aconseguir que els seus fills tinguessin uns bons estudis.
Segons ella ara ja no és negoci. Té molta competència amb els supers que a prop, o no tan a prop, s’han anat obrint. Allà poden oferir millors preus. Fins i tot, algun cop quan t’ha de dir que ha pujat el preu d’algun producte sembla que li sap greu. Malgrat que és més car paga la pena comprar-hi. És un comerç de proximitat d’aquells en vies d’extinció.

dimecres, 4 d’abril de 2007

L'escala

Fa poc més d’una setmana que sóc el president d’escala. Feia més de 7 anys que no es canviava de president. Com a tot arreu ningú vol ser-ho. Des que es va acabar la remodelació de la façana, l’escala va entrar un llarg període d’abandonament. No es fa res per mantenir-la, hi ha conflictes entre alguns veïns (sobre tot, velles històries d’aquelles de tota la vida entre els més antics), molts d’ells no paguen la quota d’escala, la neteja deixa molt que desitjar .... No em fa cap gràcia ser-ho, però algú havia d’agafar el relleu i tractar de posar una mica d’ordre. A la reunió també es va decidir agafar un administrador, i contractar una veïna per tal que faci la neteja. El primer objectiu serà aconseguir que tothom saldi els seus deutes amb la comunitat. Segurament la tasca no serà fàcil. L’edifici és vell (al voltant de 40 anys), sense ascensor i amb un manteniment estructural deficient, excepte la remodelació de la façana realitzada fa uns 5 anys. Ara serà el moment d’afrontar altres reformes i arranjaments necessaris, però ja veurem si els veïns estaran per aquesta tasca.

dimarts, 3 d’abril de 2007

La història interminable d’Endesa

Mai he pogut entendre que és això d'una OPA. Suposo que els mortals que anem a peu no ho podem entendre, és massa difícil pel nostre curt enteniment. Però altres vegades s'ha presentat una OPA i ja està, però en aquest cas s'ha convertit en tota una història interminable de 19 mesos d’ofertes, contraofertes, opinions, declaracions, .....
Fa sospitar que darrera d’Endesa s’amaguen interessos ocults de domini molt importants. De fet les xifres de diners de les que parlen maregen i em resulten inimaginables. Massa pretendents hi ha al darrera. Tan important és Endesa! Tan important és tenir més diners i més poder! Seran més feliços amb això ?
Aquestes empreses tan grans no m’agraden, més aviat em creen neguit. Haurien de ser un servei al ciutadà, però són un gran negoci per uns quants que només cerquen tenir més i més euros en el seu compte bancari.
De nou al PP no li agrada la situació que s’ha creat. Segons ells posar una empresa estratègica en mans de capital públic italià (Entel) podria ser molt perillós. En canvi semblava que estaven molt contents amb la oferta dels alemanys. Els alemanys deuen ser bona gent! Evidentment encara els hi agradava menys que fos Gas Natural qui s’apropiés d’Endesa. És evident que els catalans som uns éssers molt perillosos i podríem deixar sense llum ni energia a tot el regne.
Si el PP no està satisfet amb aquest final, segurament no deu ser tan dolent el que finalment ha passat.

dilluns, 2 d’abril de 2007

Sabadell a prop

Un cop més el “Sabadell a prop” a la bústia.
 
Es tracta d’una revista que cada mes l’Ajuntament de la ciutat ens fa arribar a tots els ciutadans. Ja porten 52 números. Al principi vaig creure que era interessant que l’Ajuntament informés dels seus plans per la ciutat, però amb el temps ha esdevingut una simple revista de propaganda, a tot color i plena de fotos. Mes rere mes, explica el mateix. És clar que en un mes pocs canvis es poden produir: obres per aquí, projectes per allà, .... Hi ha algun projecte que fa anys i anys que se’n parla i escriu. Fa tant que, fins i tot, hom pot creure que ja està fet, quan encara han de començar. Un cop a l’any podria estar bé informar de l’estat de tots els projectes, però cada mes és excessiu.
De fet darrerament tal com arriba va a parar al contenidor del paper. Trobaria molt bé que la despesa inútil que suposa l’elaboració d’aquesta revista anés a parar a quelcom més productiu.