dijous, 24 de juny de 2010

No volveré a ser joven


Que
la vida iba en serio
uno
lo empieza a comprender más tarde
-como
todos los jóvenes, yo vine
a
llevarme la vida por delante.

Dejar
huella quería
y
marcharme entre aplausos
-envejecer,
morir, eran tan sólo
las
dimensiones del teatro.

Pero
ha pasado el tiempo
y
la verdad desagradable asoma:
envejecer,
morir,
es
el único argumento de la obra

Jaime Gil de Biedma

 

dimarts, 15 de juny de 2010

Nova mani per l'autodeterminació

Dissabte  i convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir hi ha una nova  manifestació a Barcelona per reclamar el Dret a l'Autodeterminació.

Manifestació Barcelona


L'assistència  és molt menys massiva del que seria desitjable, però és el que hi ha. El ressò als mitjans de comunicació també és minso, tret  d'alguns mitjans digitals. El recorregut és un dels clàssics: plaça Urquinaona, Via Laietana, que permet copsar la magnitud de la concentració en comparació a altres vegades, per acabar davant al Parlament hi deixar-hi les pancartes de les diferents comissions organitzadores de les consultes a cada una de les localitats en un acte simbòlic per esperonar als parlamentaris a convocar una consulta legal per l'autodeterminació.

Consultes


El  camí serà llarg i feixuc, però ha començat amb força. Fa ben pocs anys era inimaginable que es celebressin aquestes consultes als diferents pobles de Catalunya organitzades per la societat civil.
Cal seguir endavant i reclamar una consulta nacional sobre la independència de Catalunya. No s'ha de tenir por a la democràcia. Democràcia no són eleccions cada quatre anys. Els ciutadans estem capacitats per opinar sobre molts del temes, però els polítics tenen por de preguntar.
Un bon pas seria que a les properes eleccions al Parlament Català d'una vegada per totes s'aparquessin les diferències ideològiques, els personalismes i l'afany de protagonisme i puguem votar a una candidatura única amb un punt d'unió el compromís a convocar aquesta consulta. D'altra manera si es continuen presentant els de sempre i dient i explicant el de sempre, el desencís tornarà a ser gran i de nou guanyarà l'abstenció i/o el vot en blanc davant del problema d'escollir entre opcions que cada cop ens desagraden més i més.

senyeres

divendres, 4 de juny de 2010

Consulta a Sabadell, un dia especial

Diumenge passat a la tarda va ser un dia ben especial. Tot va començar el 13 de setembre a Arenys de Munt amb una inesperada consulta per la independència de Catalunya. A Arenys van seguir altres convocatòries.
Sabadell també es va començar a organitzar per tal de celebrar la consulta. És una ciutat molt gran i per tant la tasca era feixuga. Després d'alguns dubtes em vaig apuntar com a voluntari. Un cop decidida la data, el 30 de maig, no parava de rebre correus demanant col·laboració per a diverses tasques. Sabia que calia l'ajuda de tots però tampoc tenia massa temps per dedicar-li i al final només he participat en una mesa el mateix dia de la consulta, prèvia formació el dia abans.

El diumenge va estar ben atapeït, al matí el campionat de Catalunya de relleus a Vallgorguina on vaig demanar fer el primer relleu i així poder marxar ben aviat per estar a la tarda a la mesa.
Estava en una mesa del meu barri, ben a prop de casa. Vaig conèixer companys i companyes, que ja havien viscut les altres consultes: un mallorquí i un argentí, tots dos amb molt bon humor i amb moltes coses per explicar. M'ho vaig passar molt bé, i al final malgrat ser un barri perifèric vam assolir la fita de 100 vots, la gran majoria a favor del si.
Hi havia gent que venia ben informada i convençuda directament a votar i d'altres que passaven davant la taula i els informàvem del que estàvem fent allà i aleshores decidien si votar o no.
Un cop acabada la votació i fet el recompte calia portar els resultats a la seu central i esperar els números finals, més de 24000 votants, un 15 % de participació sobre el cens electoral i més de 20000 vots a favor del si.
Cal ser realistes no és un gran resultat, però s'ha demostrat un cop més que per organitzar una votació no necessitem de les institucions ni dels polítics professionals. Comencem a estar molt cansats dels seus discursos i de la seva inutilitat. 20000 persones a favor del si, són moltes persones i si les sumen a la resta de consultes ja realitzades arribem al mig mill ió. Això ja és una xifra important. De ben segur que fa 3 o 4 anys ni els més optimistes ho podien somniar. El camí ja està començat, ara cal seguir endavant. Aquest any tenim fites ben importants, la manifestació per l'autodeterminació del 12 de juny, les noves consultes del 20 de juny, la sentència negativa del TC i la reacció que provocarà, i les eleccions al novembre.
Com m'agradaria que d'una vegada per totes els partits independentistes deixessin de banda les seves diferències i es presentessin sota una candidatura única. Em sembla que no es molt demanar, no ?