divendres, 16 de juliol del 2010

All right now

Han passat els anys (40), però segueix sent un gran tema. La veu del Paul Rodgers i la guitarra del Paul Kossoff estan esplèndids. Paga la pena escoltar-ho i deixar-se portar pel seu ritme.

Els nostres polítics

En Josep Termes en el seu llibre De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939) escriu el següent parlant del que passava a Catalunya en el 1899:

Aquí rau una de les claus de la gènesi de la qüestió catalana: la incomprensió del govern i de l'opinió pública espanyola -mal informada o, a tot estirar, desinformada- sobre la realitat de Catalunya, que veien separatisme on no hi havia ni tan sols regionalisme, però que de retop obligaven l'acusat a prendre posició en la línia d'allò que l'atacaven. És a dir, que forçaven el no catalanista a defensar-se de l'acusació de separatista i l'acabaven obligant a esdevenir regionalista si no volia veure's aculat al no-res”

Us sona ? Només cal canviar on parla de regionalisme i regionalista per independentisme i independentista i el text seria ben actual. El tracte que reben d'Espanya ens està abocant a l'independentisme. Moltes persones que fa 3 o 4 anys no ho érem, ara ho som. La política d'Espanya respecte a Catalunya està atiant l'aparició d'independentistes sota les pedres. Una bona mostra va ser la manifestació del 10-J.

Un cop acabada la pregunta era que farien els nostres polítics. Com sempre res de res, excepte marcar clarament les seves diferències. Han esperat massa. Fa dies que sabien la sentència del Tribunal Constitucional i tot just ahir es reunien per cercar una resposta conjunta de pressa i corrents. La resta del temps l'havien dedicat a sortir als mitjans i a fer declaracions, però de treballar per arribar a un acord ben poc.

Tan costava posar-se a treballar des del primer moment i callar ? Però això és demanar massa. Pateixen de verborrea i d'addicció als mitjans. Si haguessin treballat des del primer dia i negociat una declaració conjunta possible, ara tindríem quelcom més que el preàmbul de l'Estatut. És lògic que els partits mostrin les seves diferències, però també tenen la obligació de mostrar un front comú a Madrid per tal que allà elshi quedi clar que aquesta vegada va en serio.

Tots tenen massa a perdre, però Catalunya també hi pot perdre molt si ara no sabem reaccionar políticament. Ens han tornat a decebre i en van unes quantes.

Parlament de Catalunya

diumenge, 11 de juliol del 2010

VISCA CATALUNYA LLIURE!

I la ciutat era jove,
aquell 18 de
maig.
Sí, la ciutat era jove,
aquell 18 de maig
que no
oblidaré mai.
Per unes quantes hores
ens vàrem sentir
lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per
viure.
De ben lluny, de ben lluny,
arribaven totes les
esperances,
i semblaven noves,
acabades d'estrenar:
de ben
lluny les portàvem.
Per unes quantes hores
ens vàrem
sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces
per viure.
Una vella esperança
trobava la veu
en el cos
de milers de joves
que cantaven i que lluiten.
No
l'oblidaré mai,
no l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig,
no
l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig
a Madrid.

Raimon (1968)



Ahir a Barcelona, 10 de juliol, per unes quantes hores ens vàrem sentir independents i lliures. La independència és possible. El camí serà llarg i difícil, però aquest és el nostre destí. Ja no hi volta enrere. Ja no ens podem aturar, hi haurà entrebancs, però ens aixecarem i tornarem a començar. Ho hem fet molts altres cops.

som una nació


L'11 de setembre de 1977 volíem l'Estatut. Ara ja no el volem. Ens van enganyar amb l'amnistia, amnistiant també a tots els feixistes, també ens han enganyat amb l'Estatut i l'autogovern. Ens ha costat, però ja ho sabem. No ens entenen ni ens volen entendre en la seva indissoluble unitat. Ja no podem esperar res d'España. Ja no ens podem deixar enganyar més vegades.

som una nació


Els nostres polítics estaven allà, ho van veure, ho van viure i ho van escoltar. No ens poden tornar a decebre. Necessitem una candidatura independentista única per les properes eleccions, amb un full de ruta clar, que deixi fora les discrepàncies. Ara és aquesta la prioritat. Ara és l'hora catalans! 

SOM UNA NACIÓ I VOLEM DECIDIR.
som una nacio

dijous, 8 de juliol del 2010

Espanya ja està a la final!


Ja fa temps que la selecció espanyola no em diu res, i la de futbol  encara menys. M'agradaria poder gaudir d'una selecció catalana, però de moment no és possible. Fins i tot, hi hagut temporades en que gairebé preferia que la selecció no guanyes, però aquest any tinc sentiments oposats, per una banda vull que perdi, i per altra banda, el fet que juguin molts jugadors del Barça que m'agraden, també desitjo que guanyin. Resultat, acabo mirant els partits però sense gran entusiasme.
Des d'un inici la selecció espanyola ha anat a aquest mundial amb l'etiqueta de favorita. Però el seu primer partit contra Suïssa i sobre tot el mal resultat, va portar a tothom molts dubtes. Havia estat tan sols un miratge o seria possible ?
Ahir van jugar el millor partit de tot el mundial, al més pur estil Barça des del primer minut, dominant el joc, tenint la pilota i buscant l'oportunitat. Alemanya que és un molt bon equip, no podia amb el joc d'Espanya, malgrat que calia estar molt atents amb els seus contratacats que sempre donaven sensació de perill.
La sorpresa de l'alineació va estar Pedro en lloc de Torres. Va fer un gran partit. És impressionant el que ha fet aquest noi aquesta temporada! Encara no entenc com per la televisió no paraven d'anomenar-lo Pedrito. Crec que ja fa temps que és Pedro.
Està clar que Villa està fent l'adaptació amb el Barça en aquest Mundial. Tot això que tindrà Guardiola fet quan inicii la pre-temporada. El que s'haurà de veure és si l'esforç físic que suposa fer tot un mundial no afectarà al joc del Barça al llarg de la propera temporada.
Passen els minuts segueixen jugant bé però no marquen i això ho poden acabar pagant. Acostuma a passar moltes vegades en el futbol. Alemanya sembla que comença a despertar. És en aquest moment que
Puyol en un molt bon cop de cap a la sortida d'un corner fa el gol. Un gol idèntic al que va fer en el famós 2-6 en el Bernabeu.
Alemanya busca el gol, però no poden amb la defensa espanyola. Ara es tracta de defensar l'avantatge i treure profit d'alguna ocasió de contratacat. Llàstima que Pedro no aprofités la seva ocasió!  S'acaba i ja són a la final. Després de veure les dues semifinals no hi ha color aquesta ha estat la final avançada. En principi Espanya és favorita per diumenge, però en el futbol no se sap mai.
El que més em molesta de tot plegat són les excessives celebracions al carrer i arreu així com l'espai que aquesta notícia ocuparà las mitjans de comunicació. No hem d'oblidar que és simplement un esport, un joc i res més.

dissabte, 3 de juliol del 2010

No cal

Aquesta setmana m'he trobat a la bústia “Info Catalunya” de la Generalitat i també el “Sabadell a prop” de l'Ajuntament, unes revistes a tot color de propaganda institucional, i al mateix temps del partit que governa, que utilitzen les administracions per explicar als ciutadans el que fan o el que pensen fer.
Estic plenament convençut que en moltes llars aquestes revistes van directament a les escombraries. La informació que aporten és del tot innecessària a voltes repetida en edicions anteriors de la revista, i a voltes també llegida i escoltada en els diferents mitjans de comunicació.
Desconec el número d'exemplars que s'editen i el cost dels mateixos, però ara que estem en un moment de control de la despesa pública aquesta és una de les retallades que es podrien fer i que no afectaria en res als ciutadans. No serien massa diners d'estalvi, però la suma de petits detalls com aquest podria suposar una quantitat important. De ben segur que l'Administració fa moltes despeses supèrflues com aquesta que
ajudaria en aquest moments de contenció econòmica.
Al mateix temps ajudaria a no malbaratar paper i a la protecció del medi ambient tot reduint les nostres deixalles que segueixen augmentant sense aturar-se.

infocatalunya