Els nostres polítics

En Josep Termes en el seu llibre De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939) escriu el següent parlant del que passava a Catalunya en el 1899:

“Aquí rau una de les claus de la gènesi de la qüestió catalana: la incomprensió del govern i de l'opinió pública espanyola -mal informada o, a tot estirar, desinformada- sobre la realitat de Catalunya, que veien separatisme on no hi havia ni tan sols regionalisme, però que de retop obligaven l'acusat a prendre posició en la línia d'allò que l'atacaven. És a dir, que forçaven el no catalanista a defensar-se de l'acusació de separatista i l'acabaven obligant a esdevenir regionalista si no volia veure's aculat al no-res”

Us sona ? Només cal canviar on parla de regionalisme i regionalista per independentisme i independentista i el text seria ben actual. El tracte que reben d'Espanya ens està abocant a l'independentisme. Moltes persones que fa 3 o 4 anys no ho érem, ara ho som. La política d'Espanya respecte a Catalunya està atiant l'aparició d'independentistes sota les pedres. Una bona mostra va ser la manifestació del 10-J.

Un cop acabada la pregunta era que farien els nostres polítics. Com sempre res de res, excepte marcar clarament les seves diferències. Han esperat massa. Fa dies que sabien la sentència del Tribunal Constitucional i tot just ahir es reunien per cercar una resposta conjunta de pressa i corrents. La resta del temps l'havien dedicat a sortir als mitjans i a fer declaracions, però de treballar per arribar a un acord ben poc.

Tan costava posar-se a treballar des del primer moment i callar ? Però això és demanar massa. Pateixen de verborrea i d'addicció als mitjans. Si haguessin treballat des del primer dia i negociat una declaració conjunta possible, ara tindríem quelcom més que el preàmbul de l'Estatut. És lògic que els partits mostrin les seves diferències, però també tenen la obligació de mostrar un front comú a Madrid per tal que allà elshi quedi clar que aquesta vegada va en serio.

Tots tenen massa a perdre, però Catalunya també hi pot perdre molt si ara no sabem reaccionar políticament. Ens han tornat a decebre i en van unes quantes.