VISCA CATALUNYA LLIURE!

I la ciutat era jove,
aquell 18 de
maig.
Sí, la ciutat era jove,
aquell 18 de maig
que no
oblidaré mai.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir
lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per
viure.

De ben lluny, de ben lluny,
arribaven totes les
esperances,
i semblaven noves,
acabades d'estrenar:
de ben
lluny les portàvem.

Per unes quantes hores
ens vàrem
sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces
per viure.

Una vella esperança
trobava la veu
en el cos
de milers de joves
que cantaven i que lluiten.

No
l'oblidaré mai,
no l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig,
no
l'oblidaré mai,
aquell 18 de maig
a Madrid.

Raimon (1968)

Ahir a Barcelona, 10 de juliol, per unes quantes hores ens vàrem sentir independents i lliures. La independència és possible. El camí serà llarg i difícil, però aquest és el nostre destí. Ja no hi volta enrere. Ja no ens podem aturar, hi haurà entrebancs, però ens aixecarem i tornarem a començar. Ho hem fet molts altres cops.

L'11 de setembre de 1977 volíem l'Estatut. Ara ja no el volem. Ens van enganyar amb l'amnistia, amnistiant també a tots els feixistes, també ens han enganyat amb l'Estatut i l'autogovern. Ens ha costat, però ja ho sabem. No ens entenen ni ens volen entendre en la seva indissoluble unitat. Ja no podem esperar res d'España. Ja no ens podem deixar enganyar més vegades.

Els nostres polítics estaven allà, ho van veure, ho van viure i ho van escoltar. No ens poden tornar a decebre. Necessitem una candidatura independentista única per les properes eleccions, amb un full de ruta clar, que deixi fora les discrepàncies. Ara és aquesta la prioritat. Ara és l'hora catalans! 

SOM UNA NACIÓ I VOLEM DECIDIR.