Calendari i El Far

CALENDARI

De tan veloç, aquest món no commou.

Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,

però només hi ha lloc per la notícia.

De tan veloç, el món es desgavella.

Cap pensament no sap dir l’hora exacta

i el venerable racó dels profetes

ara l’ocupen mitjans mediàtics.

Algú pot dir si el vent bufa a deshora?,

si “fer l’amor” és o no un eufemisme?,

si es compliran les promeses i els pactes?,

si de tant viure no perdrem la vida?,

o si ens sobraran fulls de calendari

quan ja no hi hagi temps per repensar-se?

“El món va a la catàstrofe”, ja ho deia

el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:

per descansar fem esports d’aventura.

- No exagereu?

- Doncs no, gens no exagero,

només cal que mireu al voltant vostre.

Miquel Martí i Pol

1997

EL FAR

No és gaire probable que el futur

faci excepcions insòlites i atorgui

als qui viuran l’honor de capgirar-ne

les constants que a hores d’ara l’anuncien.

Cal preparar-se, doncs, per viure un temps

amb problemes, carències, injustícies

més intensos pels menys afavorits,

com ha passat d’ençà que el món és món

i els humans que hi vivim ens n’hem fet amos.

El far és lluny, en un paratge agrest

d’una bellesa abrupta, colpidora.

Resulta molt difícil arribar-hi;

però compensa de l’esforç poder

contemplar el mar, immens, acollidor,

i l’horitzó incitant, sempre asequible,

i escoltar el vent i l’aigua que compassen,

sense malmetre’l gens, el gran silenci.

Aquest poema és un espai de somni.

Miquel Martí i Pol

1997

Paisatge amb figura

Paisatge amb figura

Mira com la tendresa també s’instal·la
dins aquest vast domini que tant t’afeixuga.
¿No creus que aquesta quietud és el que més
t’apropa a aquella pau que sempre dius que deleges?
S’ha fet fosc i s’encenen a poc a poc les llums.
Cada mot que escrius és una prova irrefutable
d’aquella afirmació constant de tu mateix
que tanta falta et fa per no sentir-te
ni massa sol, ni massa desolat.
No ignores tanmateix que un mot esborra l’altre
i que pot molt ben ser que en acabar el poema
et sentis enxampat a la subtil teranyina
que tu mateix hauràs anat teixint.
La vida té aquest risc i d’altres que coneixes
força bé, però val la pena viure-la
bevent-ne a cada instant tot el licor.
Només així podràs apreuar la tendresa
que, com un solatge inesperat, és al fons
del got ple a vessar que ara et toca de beure,
i reconciliar-te, lúcid i escèptic alhora,
amb el teu propi fat i amb el dels altres.

Miquel Martí i Pol

Els mots

Deixa que els mots conservin el misteri
del seu origen, per impur que sigui;
però salva'ls si pots de la feixuga
servitud que els sotmet a gratuïtes
verbositats, a incerts malabarismes.

L'essencial es diu amb senzillesa.

El poema, que sigui l'aire en què
cada mot, exaltant-se, recuperi
la plenitud, l'esclat, la fantasia.

Miquel Martí i Pol

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

MMP

A voltes cau una cortina espessa
damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que el silenci.
Floten els mots en una mar immòbil,
tota la cambra és un parany i esclaten,
inútilment, angoixes i projectes.
Res no distreu d'aquests instants terribles
com tancar els ulls i imaginar una noia
de cos propici al joc, a la baralla.

Discretament, però amb aquella força
que no se sap ben bé d'on procedeix,
vull deixar dit això que dic, les coses
elementals i clares que em commouen:
uns sentiments, uns anhels, uns neguits,
el fer i desfer senzill de cada dia.
Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho,
intensament feliç moltes vegades.
Vull deixar dit això que dic i prou.
Més endavant ja diré d'altres coses.

Miquel Martí i Pol

Potser Nadal

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre'n
tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa
que s'empara de tot, potser un somriure
inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s'ha esvanit i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil

Miquel Martí i Pol

Deixeu-me dir

Deixeu-me dir que ja és temps d’oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.

Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s’endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l’endemà serà com si ens alcéssim
després d’una nit de vint segles.

Deixeu-me dir que ja és temps d’estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que algun dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Recordant a John Lennon en els 25 anys de la seva mort.