dilluns, 24 de novembre de 2014

La dictadura dels mòbils

Fins abans de l'estiu encara tenia un mòbil dels antics, altrament conegut com model juràssic. Però, com tot, un dia va deixar de funcionar. Aleshores vaig aprofitar una oferta per fer-me amb un mòbil dels que s'anomena intel·ligents. He de confessar que és un estri ben útil, però amb el que resulta molt fàcil caure en la dependència. Poc a poc m'he anat baixant diferents aplicacions i li he anat trobant noves utilitats.
Fa temps observo a persones de totes les edats, no només joves, absolutament enganxats al mòbil. Els viatges en tren en són un bon exemple. Una gran part dels usuaris es passen el viatge manipulant el seu aparell. També és freqüent veure una parella que en lloc de parlar, estan un davant de l'altre remenant el seu mòbil amb gran habilitat. Em resulta una visió sorprenent.
Es pot convertir fàcilment en quelcom obsessiu i per tant, poc sa. Com amb tot ens cal saber-ho utilitzar. Fins i tot, és saludable passar moments sense ell, com si d'una desintoxicació es tractés.
Als centre educatius s'ha convertit en un proscrit. La norma és que els alumnes no el poden utilitzar. I els profes, l'utilitzen ? Les normes han de ser per tots. De ben segur ens estem equivocant i el que caldria fer és educar el seu ús. Fer-ne un ús responsable és el que ens cal aconseguir com a individu i com a societat.
Una altra qüestió que es planteja sovint és a quina edat un nen ha de tenir mòbil. Cada cop el tenen més joves i amb justificacions agafades pels pels. Hem creat una necessitat on abans no hi era. Els publicistes en saben molt i ens tenen ben enganxats amb tot el que volen. Quant aquest estris no existien no ens sentíem pas incomunicats. Però ara s'ha creat la necessitat de portar el mòbil a tot arreu i estar localitzable en tot moment i potser no és tan necessari com ens volen fer creure.
Cal anar en compte ja que aquest ús indiscriminat de les pantalles per comunicar-se amb el món ens pot fer creure que estem hiperconnectats i hipercomunicats i ens pot portar a un món on ben aviat perdem les nostres habilitats per comunicar-nos cara a cara amb els altres, quelcom que es fonamental per a l'ésser humà. Guanyem unes habilitats però en perdrem d'altres.
Sens dubte el mòbil té moltes avantatges, però com tot, també comporta alguns inconvenients de caire personal i de caire social. A tots ens convé pensar quin ús en fem i controlar de no caure en la seva dictadura, ja que les dictadures sempre són un perill.


8 comentaris:

pons007 ha dit...

fins hi tot el meu pare que en s'ha vida ha encès un ordinador m'ha dit que li mirés un smartphone!

Àngel Pascual Sauch ha dit...

Tens molta raó quan parles de desintoxicació...és cert, estem patint una epidèmia de mòbil i potser no trigarem a parlar d'efectes colaterals...

Ricard Masferrer ha dit...

El mòbil ha envaït les nostres vides. Darrera hi ha una forta campanya publicitària i una forta pressió social. Si no tens un mòbil intel·ligent amb whatssap gairebé no ets ningú.
Ja es comença a parlar d'efectes colaterals, però es fa amb la boca petita. Tampoc cal ser alarmista penso que hem de trobar la forma d'utilitzar-lo en la seva mida justa.
De fet els avanços tecnològics no són ni bons ni dolents per si mateixos tot depèn de la utilitat que cadascú aprèn a donar-li.

Dioni Tulipán ha dit...

Molt bona entrada Ricard.
Fins fa un parell de setmanes els deia als meus fills que el papa Dennis no necessitava un Smartphone perque ja era "Smart" (no per ser-ho, sino per donar una bon exemple), però em va passar lo mateix que a tu.

Encara ho tinc com mòbil-fixe, es queda al meu despatx de casa, però ja veig que estic perdent molt de temps cada tarda per "posar-me al dia"... i no gaire amb coses Intel.ligents..
En breu haurem caigut tots.

WhatsApp està permès només pels joves de més de 16 anys. No sé quina edat tenen els teus alumnes, però....

Ricard Masferrer ha dit...

El més important amb l'ús d'aquests mòbils és ser capaç de gestionar el teu temps i no caure en la trampa de deixar que el mòbil amb les seves impertinències a totes hores et marquin el que has de fer.
No sabia que calia ser major de 16 anys per utilitzar el WhatsApp. Això no és cap impediment. Els alumnes més grans de l'escola tenen 12 anys i molts tenen tan WhatsApp com Facebook que tampoc en podrien tenir.

Júlia ha dit...

He passat per moltes epidèmies semblants i la condemna dels estris sempre m'ha semblat inútil i alarmista,la veritat.

Ricard Masferrer ha dit...

Totalment d'acord Júlia. Els aparells que no són útils acaben desapareixent del mercat pel seu propi pes. Evidentment no serà el cas dels mòbils.

Júlia ha dit...

No n'estic tan segura, no tant de què no desapareguin sinó que acabin no sent una novetat i evolucionin qui sap cap a on. La tele o el cinema no han mort però no ocupen el lloc absolut d'altres temps. Tot mor o canvia, el que passa és que no sabem com ni quan.