dilluns, 31 de desembre de 2018

No hi ha prou amb paraules


Silencis, inicis, aigües.
No hi ha, a la matinada,
cap primavera sense aire.
Les fulles de les paraules
cauen, arremolinant-se,
de la meva boca baixa.
Silencis, inicis, aigües.
El vent demana una flama
i polsa els dits de la flauta.
Paraules encar, paraules;
cada vegada més blanques,
cada vegada més aire,
cada vegada més altes.

Josep Palau i Fabre
Poemes de l’alquimista

El 2018 ha estat un any de paraules. El 2017 va ser un any de fets i accions. La violència de l’1 d’octubre, la no-proclamació efectiva de la independència, la aplicació del 155 ens va deixar sense reacció i hem omplert el 2018 de paraules i més paraules en els diferents espais: parlament, carrer, mitjans, .... Són paraules buides i poc efectives. Molt parlar de república, d’independència, de referèndum acordat, però res de res que sigui efectiu. Estem en mode resistència.

Des d’España també s’omplen de paraules. Si fa no fa tan buides com les nostres. Però sonen més contundents, perquè sabem que poden exercir la violència sobre nostre. Les seves són Constitució, llei, 155, Estat de dret, Monarquia. De moment resulten més efectives que les nostres. Estant en mode repressió

Entre tantes paraules buides hi ha un fet que ens neguiteja molt. Tenim a la presó i a l’exili des de ja fa massa temps a massa gent que voldríem a casa seva. I tots sabem que hi estaran anys. Organitzem de manera tossuda actes i més actes de recolzament, però n’hi ha prou amb això? El judici ens indignarà, però malauradament seguiran a la presó i els exiliats no retornaran i seguirem sense tenir ni república ni independència.

Sabem on desitgem arribar, però desconeixem el camí i ningú no ens l’indicarà. No hi ha gps que valgui. El full de ruta es va trencar l’1 d’octubre i encara no hem trobat la manera de refer-lo, ni tan sols d’apedaçar-lo. Com diu el poeta independència i república son “paraules, encar paraules; cada vegada més blanques, cada vegada més aire, cada vegada més altes”. Però de les paraules no en tenim prou, volem fets i realitats.