diumenge, 23 de febrer de 2014

El pas del temps

El temps passa inexorablement, s'esmuny sense pressa davant nostre. No podem fer res per aturar-lo. A poc a poc l'hivern dóna pas a la primavera. Ho podem comprovar aquests dies en els ametllers. Fa poc encara sense flor i de cop i volta i gràcies a la bonança meteorològica s'ha produït com cada any el gran esclat de la seva floració.
D'infant i de jove el passat sempre sembla molt llunyà. Ja de més gran tot sembla que va passar ahir i ben aviat a la teva història personal comencen a aparèixer, fa 40, 30 o 20 anys vaig anar, vaig fer, .... I comences a ser conscient que han passat molts anys. 
Intentes recuperar la memòria recorrent llocs i espais que tens vinculats a la teva infantesa. No fa massa vaig voler anar al "rompeolas". Allà on de nen havia anat amb els meus pares amb "les golondrines" en alguna tarda de diumenge. També hi havia anat després amb els meus fills quan eren petits. Havia llegit a la contraportada de El Periòdico que el restaurant que hi havia al final i on en una paradeta acostumaven a comprar-me xufes ja no existia. Però un cop estava allà on suposava que havia d'estar aquest espai de la meva memòria, no sóc capaç de localitzar on està el llarg espigó del "rompeolas". Tinc en el record de la meva infantesa una imatge d'un "rompeolas" llarg i ara tot s'acaba en l'Hotel Vela i res més. No acabo d'entendre com devia ser aquest lloc als anys 60 i 70. Suposo que tot ha canviat molt i aquell món ha desaparegut amb tots els canvis urbanístics de la modernitat.
Un altre diumenge al matí tot passejant pel barri de la Rivera, un dels llocs que de tant en tant m'agrada visitar, entro al Born. Ja hi havia estat i les restes arqueològiques no suposaven cap novetat. També és un lloc del que tinc records de la meva joventut. Era zona de pas per anar agafar el tren a l'estació de França. Aleshores em cridaven molt l'atenció els magatzems on s'acumulaven sacs i sacs i la seva activitat frenètica També tinc ben viva a la memòria el record d'una representació del Juan Tenorio organitzada al finals dels 70 per aquella Associació de Músics i Actors vinculades al Saló Diana en la que entre acte i acte actuaven algun dels grups de la moguda laietana i en la que Pau Riba interpretava a Doña Inés. 
El Born és un espai on el pas del temps és molt evident. Les restes de la Barcelona anterior al 1714, pedres de les cases on havia viscut gent, carrers desgastats pel pas de moltes persones i que van patir el pas del temps I molt després el mateix mercat, primer mercat minorista i després majorista i finalment tancat al llarg de molts anys i després recuperat després de moltes anades i vingudes i projectes i més projectes.

dijous, 13 de febrer de 2014

Torna Pegasus

El supergrup català Pegasus torna als escenaris. Tots ells amb menys cabell i amb la testa grisa. Max Sunyer i Kitflus encara adolescents acompanyaven a Tony Ronald en les seves gires abans de formar el llegendari Iceberg. Tony Ronald sempre explicava l'anècdota que tenia que anar a casa dels pares dels Kitflus a pregar per poder emportar-se al seu fill de gira amb ells. Santi Arisa prové dels no menys llegendaris Fusioon el grup del Bages dels germans Camp. Tots ells uns grans virtuosos dels seus respectius instruments, ha estat sempre un grup considerats dels grans dins del jazz-fusion. Bona notícia aquesta del seu retorn als directes i a més amb un nou disc (perdó, CD) al mercat: Standby ... ON!


diumenge, 2 de febrer de 2014

Sota la dictadura de l'economia

José Saramago: "Vivim en una dictadura econòmica ... La dictadura ja no necessita de militars corruptes ... Vivim en una situació de capitalisme autoritari".



De sempre l'economia ha manat sobre les nostres vides i sobre la política, però en els darrers temps i sota l'amenaça de la gran crisi encara ha agafat més importància i ha envaït tots els àmbits i racons. Les opinions dels economistes i les previsions de les entitats financeres formen part del paisatge diari de les notícies. No hi ha dia que algun estament econòmic, sigui internacional, governamental o local o alguns dels economistes tertulians mediàtics, que dia sí i dia també, apareixen en els mitjans facin previsions de com evolucionarà aquesta crisi. Podem llegir i escoltar tota mena de previsions. Cadascú utilitza números i quadres segons els seus interessos. A vegades, tot i utilitzar les mateixes dades les interpretacions i conclusions resultants son ben diferents.
No recordo haver vist ni escoltat fer una revisió per comprovar si aquestes previsions han estat o no encertades. Dóna la impressió que la seva funció és sempre mirar el futur i fer de pitonissa i poca cosa més. Tenen la sort que els seus sous no depenen del seu grau d'encert.

La economia és una ciència social. Ho deu ser perquè utilitza les matemàtiques per fer les seves previsions, però poso molt en dubte que sigui una ciència si ho hem de jutjar  pels encerts de les seves previsions.
Molts economistes i molta ciència econòmica, moltes sigles estranyes per tot arreu a les que ja ens hem acostumat, tot per no trobar cap solució. L'economia s'ha convertit en una mena de religió integrista amb els seus gurus. Imposa les seves directrius per sobre de la política
Al servei de qui estan aquests economistes ?  Estem sota un sistema financer sense control. Tot si val per aconseguir el màxim de benefici possible i tenir contents i satisfets als accionistes que són els únics que compten. La resta no té la més mínima importància, no comptem massa per res, excepte per consumir com més, millor.
Tots plegats som esclaus de l'economia i dels diners. I en aquesta dictadura de la economia en la que vivim, s'imposa la llei de la selva dels diners, on sempre guanya el més fort. En aquest cas el més ric.