diumenge, 2 de febrer de 2014

Sota la dictadura de l'economia

José Saramago: "Vivim en una dictadura econòmica ... La dictadura ja no necessita de militars corruptes ... Vivim en una situació de capitalisme autoritari".



De sempre l'economia ha manat sobre les nostres vides i sobre la política, però en els darrers temps i sota l'amenaça de la gran crisi encara ha agafat més importància i ha envaït tots els àmbits i racons. Les opinions dels economistes i les previsions de les entitats financeres formen part del paisatge diari de les notícies. No hi ha dia que algun estament econòmic, sigui internacional, governamental o local o alguns dels economistes tertulians mediàtics, que dia sí i dia també, apareixen en els mitjans facin previsions de com evolucionarà aquesta crisi. Podem llegir i escoltar tota mena de previsions. Cadascú utilitza números i quadres segons els seus interessos. A vegades, tot i utilitzar les mateixes dades les interpretacions i conclusions resultants son ben diferents.
No recordo haver vist ni escoltat fer una revisió per comprovar si aquestes previsions han estat o no encertades. Dóna la impressió que la seva funció és sempre mirar el futur i fer de pitonissa i poca cosa més. Tenen la sort que els seus sous no depenen del seu grau d'encert.

La economia és una ciència social. Ho deu ser perquè utilitza les matemàtiques per fer les seves previsions, però poso molt en dubte que sigui una ciència si ho hem de jutjar  pels encerts de les seves previsions.
Molts economistes i molta ciència econòmica, moltes sigles estranyes per tot arreu a les que ja ens hem acostumat, tot per no trobar cap solució. L'economia s'ha convertit en una mena de religió integrista amb els seus gurus. Imposa les seves directrius per sobre de la política
Al servei de qui estan aquests economistes ?  Estem sota un sistema financer sense control. Tot si val per aconseguir el màxim de benefici possible i tenir contents i satisfets als accionistes que són els únics que compten. La resta no té la més mínima importància, no comptem massa per res, excepte per consumir com més, millor.
Tots plegats som esclaus de l'economia i dels diners. I en aquesta dictadura de la economia en la que vivim, s'imposa la llei de la selva dels diners, on sempre guanya el més fort. En aquest cas el més ric.

 

2 comentaris:

XeviX ha dit...

Aquest és el moment actual, amb la companyia des de ja fa alguns anys de l'anomenada "crisi", un invent que els va molt bé per retallar en santat, educació, prestacions socials, cultura, abaratir costos baixant sous, augmentar l'IVA, i un llarg etcètera. Què és aquesta crisi i d'on ha vingut? personalment crec que ha estat provocada per passar a un estàtus de capitalisme més pur, on les diferències ja es comencen a veure.

Per altra banda, tots aquests economistes que sortien periòdicament, crec que el que fan és marcar les tendències del que s'ha de fer i del que no, i que es mouen segons els marca qui tenen al darrera. Només cal recordar les paraules d'en Xavier Sala i Martín, cap a l'any 2008 que assegurava el la totxana mai baixaria; uns mesos després va esclatar la bombolla i els preus actuals no són pas els de llavors, ni de bon tros.

Salutacions,
Xevi

Ricard Masferrer ha dit...

Provocada no ho sé, però allargada si que està sent allargada, ja que els va molt bé, per guanyar molts diners i eixamplar les diferències entre rics i pobres i tenir-nos a tots amb la por al cos de quedar-nos sense feina. Són uns m.....