dilluns, 6 de març de 2006

La Sombra del Viento



“La Sombra del Viento” va estar un llibre de gran èxit en el seu moment, i aquest èxit s’ha perllongat en el temps. Va despertar la meva curiositat i el vaig comprar. Va passar a formar part del prestatge de llibres per llegir, aquell prestatge on s’acumulen els llibres que tinc pendents de llegir, a l’espera de que algun dia tinguin la fortuna, com d’alguna manera passa al principi del llibre, que l’atzar faci que aquell llibre concret sigui escollit.
Té un començament brillant. De seguida entres en la història i en molts moments i restes enganxat de tal manera que vols continuar llegint per saber que passarà. De fet aquestes biblioteques enormes i misterioses on es troba un llibre com és “El Cementeri dels Llibres Oblidats” sempre m’han resultat atractives. En aquests aquest cas un dia els hi vaig llegir als meus alumnes de sisè i els hi va agradar. Ho faig sovint. Ho considero una bona pràctica i ells estan encantats amb aquests fragments de literatura.
Aquest Cementeri dels Llibres Oblidats em recorda amb certa manera espais literaris d’altres llibres: la biblioteca de “El Nom de la Rosa”, la biblioteca del protagonista de “Auto de Fe” de Elias Canetti, o en certa manera l’oficina kafkiana on treballa el protagonista de “Tots els Noms” de Saramago.
De fet la troballa d’un llibre a un prestatge, els motius que ens el fan agafar, resseguir les prestatgeries d’una biblioteca, entrar en una llibreria i comprar és moltes vegades una mena de misteri amb una gran força d’atracció.
Les descripcions que fa Carlos Ruiz Zafón d’alguns dels llocs et fa venir ganes de baixar un dia a la capital i anar a veure’ls. M’acostumo a passar quan llegeixo llibres, ambientats en llocs que sé que existeixen. En alguns casos he pogut visitar-los i ha estat molt agradable. Altres vegades els llocs ja els conec, i m’agrada comprovar si l’autor és capaç de recrear els ambients que recordo.
A mesura que avança la trama i es complica, hi ha algun moment que trobo que perd intensitat i ritme, encara que aconsegueix mantenir el nostre interès per saber com segueix i com acabarà. Entre els personatges destaca Fermin Romero de Torres, tot un encert amb uns diàlegs i expressions que formen part del millor d’aquesta novel·la.
La trama circular on tot encaixa, no per molt utilitzada deixa de ser interessant. En conclusió un llibre recomanable que es llegeix amb facilitat i rapidesa.