“La
Sombra del Viento” va estar un llibre de gran èxit en el seu moment, i
aquest èxit s’ha perllongat en el temps. Va despertar la meva
curiositat i el vaig comprar. Va passar a formar part del prestatge de
llibres per llegir, aquell prestatge on s’acumulen els llibres que tinc
pendents de llegir, a l’espera de que algun dia tinguin la fortuna, com
d’alguna manera passa al principi del llibre, que l’atzar faci que
aquell llibre concret sigui escollit.
Té
un començament brillant. De seguida entres en la història i en molts
moments i restes enganxat de tal manera que vols continuar llegint per
saber que passarà. De fet aquestes biblioteques enormes i misterioses on
es troba un llibre com és “El Cementeri dels Llibres Oblidats” sempre
m’han resultat atractives. En aquests aquest cas un dia els hi vaig
llegir als meus alumnes de sisè i els hi va agradar. Ho faig sovint. Ho
considero una bona pràctica i ells estan encantats amb aquests fragments
de literatura.
Aquest
Cementeri dels Llibres Oblidats em recorda amb certa manera espais
literaris d’altres llibres: la biblioteca de “El Nom de la Rosa”, la
biblioteca del protagonista de “Auto de Fe” de Elias Canetti, o en certa
manera l’oficina kafkiana on treballa el protagonista de “Tots els
Noms” de Saramago.
De
fet la troballa d’un llibre a un prestatge, els motius que ens el fan
agafar, resseguir les prestatgeries d’una biblioteca, entrar en una
llibreria i comprar és moltes vegades una mena de misteri amb una gran
força d’atracció.
Les
descripcions que fa Carlos Ruiz Zafón d’alguns dels llocs et fa venir
ganes de baixar un dia a la capital i anar a veure’ls. M’acostumo a
passar quan llegeixo llibres, ambientats en llocs que sé que existeixen.
En alguns casos he pogut visitar-los i ha estat molt agradable. Altres
vegades els llocs ja els conec, i m’agrada comprovar si l’autor és capaç
de recrear els ambients que recordo.
A
mesura que avança la trama i es complica, hi ha algun moment que trobo
que perd intensitat i ritme, encara que aconsegueix mantenir el nostre
interès per saber com segueix i com acabarà. Entre els personatges
destaca Fermin Romero de Torres, tot un encert amb uns diàlegs i
expressions que formen part del millor d’aquesta novel·la.
La
trama circular on tot encaixa, no per molt utilitzada deixa de ser
interessant. En conclusió un llibre recomanable que es llegeix amb
facilitat i rapidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada