El concepte de llibertat de S. de Beauvoir i H. Arendt

             

Arendt creu que no tan sols pensar ens permet ser lliures, sinó que la llibertat com a tal només es mostra en l’acció, en la interacció. D’aquí que l’acció sigui la que permeti als individus inserir-se en el món. En canvi, Beauvoir pensa que la llibertat té el seu origen en la lliure consciència i en la interioritat de l’individu. Encara que Beauvoir consideri que la llibertat és quelcom constitutiu de la realitat humana, les possibilitats concretes que se li ofereixen a cadascú per realitzar-se amb llibertat acaben sent finites. L’individu elabora el seu projecte i quan el porta a la pràctica es troba limitat per la situació. En aquest sentit, no tots els éssers humans gaudeixen del mateix grau de llibertat, ja que les circumstàncies en que viuen els condiciona. Per tant, la situació personal que viu l’individu pot ampliar o comprimir la llibertat. En conclusió, Beauvoir distingeix entre llibertat i possibilitat: “La libertad sin más no tiene límites, pero las posibilidades concretas que se le ofrecen son finitas y se pueden aumentar o disminuir desde fuera”.

Com acabem de veure, tant Arendt com Beauvoir consideren que la llibertat de l’individu es manifesta quan aquest actua en l’espai públic. D’acord amb les dues filòsofes, l’acció resulta ser clau i emfasitzen la vida activa per sobre de la vida contemplativa. Malgrat les temptacions que l’ésser humà pugui tenir per abandonar-se a la vida contemplativa, en realitat, aquest no pot escapar-se mai de la vida activa. Ara bé, en el pensament de Beauvoir, hi ha un primer moment en què el subjecte elabora un projecte d’acció en la seva consciència per, amb posterioritat, realitzar-lo en el món. D’altra banda, en el pensament d’Arendt, l’acció lliure “sólo se manifiesta en la esfera pública, bajo el prisma de la pluralidad de los sujetos”. A més a més, Arendt puntualitza que la motivació prèvia a l’acció reprimeix la llibertat i, de fet, l’anul·la en sí. Així doncs, mentre que per a Beauvoir l’acció és intencional, per a Arendt és impredictible i no hi ha finalitats. En aquest sentit, cal diferenciar què passa en la interioritat de l’individu respecte a la llibertat. Pel que fa a Beauvoir, la consciència de l’individu és lliure en la solitud de la subjectivitat interior, però, és necessària l’acció per posar-la en pràctica, ja que la llibertat en el nostre interior no resulta suficient. En canvi, Arendt pensa que de res ens serveix la llibertat en el nostre interior, en el nostre pensament, si aquesta no s’acaba manifestant en l’àmbit públic. En resum, com a subjectes lliures estem condemnats a actuar, però, segons Beauvoir, en el nostre pensament i en la nostra consciència ja som lliures. Per contra, segons Arendt, tan sols som veritablement lliures només quan actuem en l’àmbit públic, no hi ha llibertat en el nostre interior.

Malgrat aquestes divergències, el concepte d’acció d’Arendt i el concepte de projecte de Beauvoir convergeixen en gran part: “La acción para Arendt es aquella que permite a los sujetos insertarse en el mundo humano... En esta línea Beauvoir nos dice que el ser humano no es pasividad, el sujeto es un ser de acción, y la manera que tiene de hacerlo es lanzando al mundo su proyecto”. També coincideixen en afirmar la imprevisibilitat de l’acció i el projecte, ja que una cosa és la acció en sí o el projecte que un té al cap, i l’altra ben diferent són les conseqüències, moltes vegades, totalment inesperades d’aquestes accions i aquests projectes en situació.

En darrera instància, cal afegir que tant Arendt com Beauvoir reconeixen una relació evident entre acció i responsabilitat: “Todo acto que acometamos en el mundo es irreversible, una vez cometido no se puede volver atrás. Luego, ambas posiciones pregonan el que debemos hacernos cargo de las consecuencias que nuestro actuar provocará en el mundo, y en la relación con los otros”. Finalment, podem concloure que per a les dues filòsofes “la libertad es un componente inherente a la existencia, que da al ser humano la capacidad de elegir, y por lo tanto, lo  hace responsable de su existencia y de su construcción como sujeto”. No obstant, tant Arendt com Beauvoir consideren que la llibertat està limitada per l’acció en l’espai públic on l’ésser humà ha de viure.

Després d’aquesta breu anàlisi, m’agradaria pensar que els éssers humans som plenament lliures i rebels, però la realitat és tossuda i m’obliga a claudicar en el que serien els meus desitjos més íntims de rebel·lia i llibertat. He d’admetre la realitat i ser conscient que la societat i els seus inputs permanents condicionen les decisions i les actuacions que portem a terme al llarg de tota la nostra existència. En definitiva, vivim amb la il·lusió de ser lliures, però en realitat ho som ben poc.