Josep Mª de Sagarra és un autor de reconegut prestigi dins de la literatura catalana. Havia llegit elogis d’ell, i també retrets. Haig d’afirmar que m’agrada com escriu i explica aquesta història de l’alta societat barcelonina, encara que hi ha moments en els que perdo l’interès per la seva lectura, sobretot, quan fa algunes digressions que per a mi no venen massa al cas.
Vida privada segueix la progressiva decadència de la família Lloberola, una família de l’alta burgesia barcelonina al llarg de tres generacions.
Inicialment la narració es centra en Frederic Lloberola, el primogènit, casat amb Maria Carreres.
“Frederic era d’aquella mena d’homes que en la intimitat de l’amor no es preocupen ni poc ni molt de l’element femení que col·labora; la dona era per a ell com un accessori fatal a la completa satisfacció del seu instint. Frederic, excessivament egoista i gens donat a la reflexió, mancat per a tota mena de malabarisme crític, i no havent observat mai la necessitat de comparar les pròpies sensacions amb les sensacions alienes, es pot assegurar que si, per una banda, havia tractat i havia conegut bastantes dones, de fet no tenia la més mínima consciència del que era una dona”
“Maria Carreres era una d’aquelles fisiologies insensibles i poc hospitalàries, que reaccionen amb una fredor de cementeri i provoquen la insatisfacció viril. Frederic va aguantar la seva decepció d’una manera digna; va deixar passar dies i mesos, esperant una possible solució del seu drama conjugal. Però després de tenir el primer fill la situació es va agreujar”
I aleshores ben aviat, “Frederic va arriscar-se a aventures d’una tarda que no el poguessin comprometre ni li compliquessin la vida per a res. En aquestes aventures, Frederic es retrobà a ell mateix, retrobà el gust perdut de l’amor tal com ell l’entenia”
Tomás de Lloberola i Leocàdia són el pares de Frederic, i també de Josefina i Guillem. Pertanyen a la gran burgesia barcelonina, però són una saga en decadència: “Es deia que els Lloberola estaven una mica atrapadets, però ningú no sospitava que una família de tanta tradició i un patrimoni tan important es poguessin desfer amb aquella rapidesa”
 |
| Palau Güell, 2019 |
Josep Mª de Sagarra perfila uns excel·lents i acurats retrats psicològics dels membres d’aquesta família, fidel exponent d’una alta burgesia en plena decadència no tan sols econòmica, sinó també moral: intrigues, diners, dones i homes de doble vida omplen les seves pàgines. És una societat en el que el més important són els diners i les aparences, en la que es pot fer el que es vulgui, fins i tot, el vici més depravat, mentre aquest no sigui públic.
“Guillem entre les seves amistats comptava des de la gent més selecta i més original fins a certa mena de subjectes amb els quals es posava d’acord només que picant l’ullet i a vint metres de distància. El món de Guillem era un món completament distint del de Frederic”
“Frederic vivia amb el cervell ensabonat d’una bromera quixotesca; la realitat a cada moment, li demostrava el seu fracàs vulgaríssim, però la sang dels Lloberola servia, si més no, per anar creant il·lusions”. Són dos germans ben diferents.
El llibre repassa les festes d’aquesta alta societat i com grups d’aquesta alta societat baixa a passejar pels sòrdids carrers del Barri Xino a la recerca d’emocions fortes.
“Hi ha famílies de molta tradició, tan evaporades, tan espremudes, d’una eficàcia social tan nul·la, que els seus membres senten un desig fatal de disgregar-se, de fugir de la trajectòria paterna, de destruir l’esperit familiar” Els Lloberola són d’aquesta classe de famílies. I així arribem a la tercera generació de la família. La Maria Lluïsa, filla del Frederic i de Maria Carreres treballa en un banc i fuig una mica del que significa pertànyer a una família d’aquestes característiques “... odiava i renegava a la seva manera dels sentiments i les idees paternes”... “El fantasma familiar ofegava Maria Lluïsa i ella volia alliberar-se saltant al camp de la llibertat i de l’impudor, acceptant tot el risc i acceptant totes les possibles catàstrofes”
Tan és la classe social, les vides de les persones poden ser igual de miserables. La vida privada d’aquesta família ho és.
Ferran, germà mitjà de Maria Lluïsa, és el darrer de la saga. Ha estat un molt bon estudiant, però no deixa de ser un Lloberola. “De seguida els seus entusiasmes van minvant i se sentí a la medul·la la ganduleria i la feblesa peculiar del seu pare, del seu oncle i del seu avi don Tomàs. A Ferran, com a tots els Lloberola, li feia por la vida”
“L’anacronisme dels Lloberola s’havia convertit en una tronada corda fluixa, per passar-hi de punta i de taló, fent totes les concessions sense principis, sense dignitat de cap mena” Una família cada vegada amb una vida més dissoluta, que va baixant graons en direcció a la decadència i que malgrat que l’alta societat els accepta en aparença, pel darrere és diana de totes les crítiques i maledicències.
JOSEP Mª DE SAGARRA
Vida privada
Primera edició 1932; Editorial Proa Butxaca; 2000 pag. 350
També en parlen a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada