"Acaso sea la primera vez que este chico intuye, siquiera de una forma imprecisa y fugaz, que lo inventado puede tener más peso y solvencia que lo real, más vida propia y más sentido y en consecuencia más posibilidades de pervivencia frente al olvido"
" ... le complace cruzar decididamente el umbral de lo improbable o lo imperceptible ..."
" - Porque Arizona no tiene mar ni playa. Lo he visto en un mapa. ....
- Y què. Yo puedo hacer que haya una playa donde yo quiero que haya una playa"
"Cree que solamente en este territorio ignoto y abrupto de la escritura y sus resonancias encontrará el tránsito luminoso que va de las palabras a los hechos, un lugar propicio para repeler el entorno hostil y reinventarse a sí mismo"
"Cree que solamente en este territorio ignoto y abrupto de la escritura y sus resonancias encontrará el tránsito luminoso que va de las palabras a los hechos, un lugar propicio para repeler el entorno hostil y reinventarse a sí mismo"
Tot una declaració d'intencions del noi que vol ser escriptor i que està assajant les seves primeres passes. Amb Caligrafia de los sueños, per cert, un títol suggeridor, torna Juan Marsé en estat pur amb els temes més comuns a tota la seva narrativa, amb el que en certa manera podríem anomenar el món Marsé. Parteix de la realitat però la modifica a través del relat i de la escriptura. Utilitza de nou els escenaris de la seva adolescència i aquest cop sorgeixen elements autobiogràfics clars i reconeguts entre mig d'escenes plenament de ficció amb una mena de construcció de la memòria, de la seva pròpia memòria d'un temps i d'un país en el que la guerra civil està ben present per tot arreu, entre la misèria d'una època farcida de necessitats.
M'ha costat entrar en la història però després m'hi he submergit i he gaudit de nou del món de Marsé, del seu realisme i de les seves poderoses imatges. És un llibre per llegir amb calma per degustar la seva habilitat narrativa i el ric món d'imatges que va construint a mesura que els personatges van evolucionant en els diferents capítols d'aquesta història de barris marginals.
El capítol "héroes en la hoguera" en el que en una gran foguera van cremant els llibres com si d'una escena de Fahrenfeit 451 es tractés és el que definitivament m'ha fet entrar de cop i volta plenament en la història: cremar llibres, tot tipus de llibres, fins i tot, les més innocents, i llistes d'afiliats, tot per si les mosques.
" ... de la imponente fogata salen llamas moviéndose como manos de largos dedos que piden y reciben ansiosamente más libros ..."
"Alentado por ráfagas de aire, el fuego levanta las hojas que se han soltado de algún volumen y las mantiene en la cresta de las llamas un instante, revoloteando como grandes mariposas negras en medio de una erizada constelación de pavesas ..."
"Plantado ante las llamas, observa fascinado los volúmenes que se abren como flores negras, las páginas que se curvan y ennegrecen y las chispas como insectos de luz subiendo hacia la noche estrellada. Le parece ver que la acción del fuego hace que las palabras se desprendan de las páginas y se eleven ardiendo un instante para convertirse inmmediatamente en remolinos de pavesas, palabras y pavesas mezcladas subiendo hacia la noche"
Ringo el protagonista i l'alter ego de l'autor passa les hores mortes en el bar-bodega Rosales escoltant i observant tot el que succeeix al seu voltant, prenent notes en la seva llibreta i movent els dits sobre la taula com si toqués el piano. El bar-bodega és el centre del barri i per ells passen tots els personatges.
La senyora Mir és el contrapunt a Ringo, amb els misteris que d'alguna manera l'envolten,i la seva conducta imprevisible i l'espera dia si, dia també d'una carta que li ha d'arribar al Rosales.
En el capítol "Un lugar no muy limpio ni bien iluminado" Ringo fa el seu primer viatge a les profunditats del Barrio Chino i s'acaba convertint en el missatger improvisat que ha de fer arribar aquesta carta tant esperada per la senyora Mir. És en aquest punt que els esdeveniments es van precipitant i l'acció s'accelera d'alguna manera fins arribar a un final sorprenent.
De nou Marsé ens ha ofert una molt bona novel·la que tal com acostuma a ser habitual ofereix material suficient per un molt bon guió cinematogràfic. Quan trigarem a veure-la en les pantalles ?
A la xarxa es poden trobar més opinions:
Redondear la maestría per Jordi Corominas i Julian
Entrevista a Juan Marsé
L'hora del lector el va entrevistar en el que malauradament va ser la darrera emissió d'aquest programa
M'ha costat entrar en la història però després m'hi he submergit i he gaudit de nou del món de Marsé, del seu realisme i de les seves poderoses imatges. És un llibre per llegir amb calma per degustar la seva habilitat narrativa i el ric món d'imatges que va construint a mesura que els personatges van evolucionant en els diferents capítols d'aquesta història de barris marginals.
El capítol "héroes en la hoguera" en el que en una gran foguera van cremant els llibres com si d'una escena de Fahrenfeit 451 es tractés és el que definitivament m'ha fet entrar de cop i volta plenament en la història: cremar llibres, tot tipus de llibres, fins i tot, les més innocents, i llistes d'afiliats, tot per si les mosques.
" ... de la imponente fogata salen llamas moviéndose como manos de largos dedos que piden y reciben ansiosamente más libros ..."
"Alentado por ráfagas de aire, el fuego levanta las hojas que se han soltado de algún volumen y las mantiene en la cresta de las llamas un instante, revoloteando como grandes mariposas negras en medio de una erizada constelación de pavesas ..."
"Plantado ante las llamas, observa fascinado los volúmenes que se abren como flores negras, las páginas que se curvan y ennegrecen y las chispas como insectos de luz subiendo hacia la noche estrellada. Le parece ver que la acción del fuego hace que las palabras se desprendan de las páginas y se eleven ardiendo un instante para convertirse inmmediatamente en remolinos de pavesas, palabras y pavesas mezcladas subiendo hacia la noche"
Ringo el protagonista i l'alter ego de l'autor passa les hores mortes en el bar-bodega Rosales escoltant i observant tot el que succeeix al seu voltant, prenent notes en la seva llibreta i movent els dits sobre la taula com si toqués el piano. El bar-bodega és el centre del barri i per ells passen tots els personatges.
La senyora Mir és el contrapunt a Ringo, amb els misteris que d'alguna manera l'envolten,i la seva conducta imprevisible i l'espera dia si, dia també d'una carta que li ha d'arribar al Rosales.
En el capítol "Un lugar no muy limpio ni bien iluminado" Ringo fa el seu primer viatge a les profunditats del Barrio Chino i s'acaba convertint en el missatger improvisat que ha de fer arribar aquesta carta tant esperada per la senyora Mir. És en aquest punt que els esdeveniments es van precipitant i l'acció s'accelera d'alguna manera fins arribar a un final sorprenent.
De nou Marsé ens ha ofert una molt bona novel·la que tal com acostuma a ser habitual ofereix material suficient per un molt bon guió cinematogràfic. Quan trigarem a veure-la en les pantalles ?
A la xarxa es poden trobar més opinions:
Redondear la maestría per Jordi Corominas i Julian
Entrevista a Juan Marsé
L'hora del lector el va entrevistar en el que malauradament va ser la darrera emissió d'aquest programa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada