Podem observar un munt de gent que ha passat de cuidar la seva salut a realitzar un gran i continuat esforç per mantenir-se en forma. En alguns moments aquest mantenir-se en forma ja no deixa ni temps al descans ni per recuperar-se de l'esforç. Els esports extrems en el que el lema és el més difícil estan de moda, però ja no tan sols entre els esportistes que podríem anomenar professionals sinó també entre els afeccionats. Cada cop més distància, més temps, més desnivell, ..... simplement cercar uns límits que semblen no tenir fi. I quan s'assoleix un repte ja s'esta pensant en el següent, gairebé sense poder assaborir el que s'acaba d'assolir. Es crea una mena d'estat d'ansietat en el que gairebé mai estan del tot satisfets amb el seu estat de forma. Han d'estar permanentment realitzant exercici físic.
Tenir un bon estat de salut ja no és solament no està malalt i seguir una vida saludable, amb una dieta saludable sinó que es col·loca en el centre de preocupació de molta gent que s'acaba obsessionant, ja sigui practicant un esport extrem o una de les innumerables dietes amb la que ens bombardeja la publicitat de forma constant o comprant més i més cosmètics amb propietats reductores.
El nostre cos s'ha posat en el punt de mira i ens cal tenir un cos perfecte a costa del que sigui. Els centres d'estètica proliferen i posar-se en mans d'un cirurgià estètic ja no és privilegi de determinades estrelles del món del cinema sinó que està a l'abast de molts dels mortals de a peu.
El nostre cos s'ha posat en el punt de mira i ens cal tenir un cos perfecte a costa del que sigui. Els centres d'estètica proliferen i posar-se en mans d'un cirurgià estètic ja no és privilegi de determinades estrelles del món del cinema sinó que està a l'abast de molts dels mortals de a peu.
Però per altra banda hi ha un altre sector de la població també prou important amb un vida plenament sedentària, molts d'ells amb un sobrepès important i dels que sovint es parla als mitjans de comunicació com una població de risc i un problema sanitari que preocupa. És difícil d'entendre com en alguns casos on no hi ha malaltia que ho justifiqui es pugui arribar a certes situacions també límits.
I a partir d'aquests dos extrems s'han creat els seus respectius mercats de consum amb els seus respectius altars i productes estrella.
I a partir d'aquests dos extrems s'han creat els seus respectius mercats de consum amb els seus respectius altars i productes estrella.
Tan difícil és assolir un cert equilibri ? O és que potser som simplement nosaltres i les nostres contradiccions.
3 comentaris:
Em temo que tenim tendència als extrems i en anar amb gran facilitat i constància d'un costat a l'altre del pèndol, en això i en moltes coses.
En el cas de l'exemple que poses sobre els sedentaris i els esportistes, crec que senzillament per qui és sedentari li és molt complicat fer el primer pas per deixar de ser-ho, i després mantenir-ho.
Pels que practiquem esport, el problema d'aspirar continuadament a més, potser si que ve del mateix funcionament dels mecanismes del sistema, on potser interessa que hi hagi força competitivitat entre nosaltres. Per altra banda, també sembla lògic que com en millor forma ens trobem, apuntem a reptes més complicats. Com comentes, a vegades costa trobar el punt d'equilibri, així que unes cerveses de tant en tant, potser ajudin a trobar aquest equilibri (o no) ;-D.
Això em recorda un espectacle de la Fura dels Baus on hi sortia una escena on els actors es "mataven" per arribar a dalt d'una piràmide.
És ben cert el dius XeviX donar el primer pas per abandonar el sedentarisme ha de ser ben difícil.
I també és cert que tots els que practiquem algun esport en algun moment hem caigut en aquesta trampa de cada cop més i més difícil, afrontar reptes més complicats, entrenar més, .... Però cal anar en compte amb això. Fer esport està molt bé, però cal posar-hi mesura.
Publica un comentari a l'entrada