“La
primera cosa que notes quan arribes aquí és que la realitat ha reculat
fins a un estadi primitiu, perquè en aquest lloc només manen la
jerarquia i la violència: els forts tiren endavant, els febles no. Només
de passar la porta em van insultar, em van pelar al zero, em van posar
roba nova, em van despullar de la meva identitat, de manera que no va
caldre que ningú no em digués que, si volia sortir viu d’aquí, havia de
mirar de mimetitzar-me amb l’entorn, dissolent-me en la multitud, i
també havia de ser més brutal que els meus companys. La segona cosa que
notes és encara més elemental. Abans de conèixer això jo ja sabia que la
felicitat perfecta no existeix, però aquí he après que tampoc no
existeix la infelicitat perfecta, perquè qualsevol mínim respir és una
font infinita de felicitat”
“La velocitat de la llum”
Javier Cercas
El
que explica aquest personatge de la novel·la de Cercas m’ha recordat
algunes de les sensacions que vaig tenir el primer dia de mili, d’això
ja fa uns quants anys. Per sort ja fa temps que el servei militar
obligatori està abolit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada