dissabte, 11 de març de 2006

Primer període d'instrucció

La primera cosa que notes quan arribes aquí és que la realitat ha reculat fins a un estadi primitiu, perquè en aquest lloc només manen la jerarquia i la violència: els forts tiren endavant, els febles no. Només de passar la porta em van insultar, em van pelar al zero, em van posar roba nova, em van despullar de la meva identitat, de manera que no va caldre que ningú no em digués que, si volia sortir viu d’aquí, havia de mirar de mimetitzar-me amb l’entorn, dissolent-me en la multitud, i també havia de ser més brutal que els meus companys. La segona cosa que notes és encara més elemental. Abans de conèixer això jo ja sabia que la felicitat perfecta no existeix, però aquí he après que tampoc no existeix la infelicitat perfecta, perquè qualsevol mínim respir és una font infinita de felicitat”

La velocitat de la llum”
Javier Cercas

El que explica aquest personatge de la novel·la de Cercas m’ha recordat algunes de les sensacions que vaig tenir el primer dia de mili, d’això ja fa uns quants anys. Per sort ja fa temps que el servei militar obligatori està abolit.