dissabte, 18 de març de 2006

Societat hipòcrita

Som una societat plena d’hipocresies, ho demostren amb claredat molts fets i moltes notícies quotidianes. Segurament hem aprés a viure amb aquestes hipocresies i contradiccions i moltes vegades en som poc conscients. El darrer exemple l’hem tingut aquesta darrera nit amb el tema de la convocatòria del “macrobotellón”, la seva prohibició en algunes ciutats, i les conseqüències en forma de violència injustificada al carrer.
Les autoritats i una part de la societat s’escandalitza pel consum excessiu d’alcohol al carrer. Una societat promocionadora del consum d’alcohol pretén que els seus joves no en consumeix a l’aire lliure. Si en volen consumir han d’anar a locals tancats i on hauran de pagar molt més pel consum legal d’alcohol. Som un país on la festa sempre ha anat relacionada directament amb el consum de l’alcohol, que de fet sempre ha estat ben vist. Només cal recordar la relació que s’estableix entre el Nadal i el cava i altres exemples que a tots ens poden venir al cap. Potser si que és preocupant l’excessiu i continuat consum d’alcohol per una part de la joventut, però també per una part de la població adulta. De fet fa temps que no es donen dades sobre el nombre d’alcohòlics i dels costos econòmics, laborals, personals, i sanitaris que aquest consum produeix. Al mateix temps els impostos que graven l’alcohol són una bona font d’ingressos pel Govern. Per una banda prohibim, per una altra ens preocupa que no es vengui suficient cava.
És clar que el “botellón” és una conducta que molesta als veïns que el pateixen directament en les seves places i carrers. Però si aquesta conducta es fa a llocs tancats on es paga més, ja no ens preocupa tant. I si a més aquests nois i noies no condueixen el cotxe per tornar a casa la preocupació segueix disminuint. O sigui, que si es consumeix alcohol encara que sigui en excés, però es segueixen les regles, aquest consum ja no es preocupant. El cert és que tot plegat em sembla una situació molt hipòcrita.