“El primer cop que la Mathilde
va visitar la granja, va pensar: “És massa lluny”. Un aïllament tan gran la
neguitejava”
Mathilde, francesa, i Amine,
marroquí, es coneixen durant La Segona Guerra Mundial i es casen. Quan Mathilde
arriba a Rabat per viure amb l’Amine “va comprendre que era una estrangera,
una dona, una esposa, un ésser a la mercè d’altres”
Pocs dies després es traslladen a
Meknés per viure a la casa de la família de l’Amine, una casa més aviat mísera.
A la seva arribada al Marroc va
haver “d’aprendre en pocs mesos a suportar la soledat i la vida domèstica, a
suportar la brutalitat d’un home i l’estranyesa d’un país. Havia passat de la
casa del seu pare a la casa del seu marit, però tenia el sentiment de no haver guanyat
en independència, ni en autoritat” Vivia tal com diu el títol del llibre en
“El país dels altres”.
Finalment s’instal·len a la
granja que Amine havia heretat del seu pare. Però el que se suposava que havia
de ser una granja productiva comença sent un fracàs. Per Amine, “reconèixer
el seu fracàs l’hauria mort. No es tractava ni de les màquines, ni del clima,
ni tampoc de la incompetència dels treballadors agrícoles. No el que el corcava
era el fet que el seu propi pare s’havia equivocat. Aquella terra no era bona
per a res. Només se’n podia cultivar una petita capa, però sota aquella minsa
espessor hi havia la tova, la roca grisa i indiferent, la pedra contra la qual xocava
tota l’estona la seva ambició”
 |
| Catalunya Nord, març 2024 |
Però l’Amine persisteix i
persisteix i amb molt d’esforç aconsegueix prosperar.
Tenen dos fills, l’Aïcha i el
Selim. “D’adolescent, la Mathilde no havia pensat mai que era possible ser
lliure tota sola, li semblava impensable... que el seu destí no estigués íntimament
lligat al d’un home. S’havia adonat massa tard del seu error i ara que tenia
una mica de discerniment i coratge era impossible volar. Els seus fills eren
com unes arrels i estava lligada a aquella terra, encara que no volgués... I
tenia por que un dia, vella en aquella terra estrangera, no posseís res i no
hagués acomplert res”
L’acció principal transcórrer en
la primera meitat de la dècada dels 50, període de revoltes marroquines que
volen fer fora a l’estranger francès i independitzar-se de la metròpoli.
“Un món estava desapareixen
davant dels seus ulls. A tocar, les cases dels colons cremaven... L’Aicha no
podia apartar els ulls d’aquest espectacle...”
El premi Llibreter acostuma a ser
garantia d’un bon llibre. De nou aquesta lectura sense entusiasmar-me m’ha
interessat força. He conegut una autora que no coneixia i que sens dubte seguiré
llegint.
LEÏLA SLIMANI
El país dels altres
Angle editorial, 2021;
367 pàgines
Traducció de Valèria
Gaillard
Premi Llibreter 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada