dilluns, 30 de juny de 2014

El fill de l'acordeonista: fragments

Havia llegit aquest llibre ja fa uns quants anys i m'havia agradat. L'he rellegit per tancar el Club de Lectura en el que participo i continuo pensant que és una obra recomanable com tota l'obra de Bernardo Atxaga. La història en sí és molt interessant, i està farcida de detalls brillants:
  • la riquesa de l'idioma basc.
  • les capses de llumins on el David guarda paraules basques per tal que les aprenguin les seves filles i així no es perdi aquesta llengua.
  • Les llistes de les persones a qui estima.
  • L'amic americà
  • Toshiro, el xinès que els treu d'una situació complicada
  • El paisatge gairebé idíl·lic dels "caserios".
  • L'evolució dels personatges principals des de la seva adolescència fins a la joventut: l'amistat, l'amor, la política, la relació amb els pares, ...



"Así era la muerte, ésa era su forma de actuar. Sin pamplinas, sin contemplaciones. Llegaba a una casa y daba una voz: "Se acabó!" Después se marchaba a otra casa"

"Cuando salen a relucir los números, malo ... Cuando estamos a punto de perder algo que nos parece bueno, o que queremos mucho, empezamos a contar: faltan tantos días para que eso acabe, decimos. Y lo mismo cuando nos encontramos ante una situación desagradable: empezamos a calcular lo que falta para el final. En cualquier caso, la aparición de los números es una mala señal"

Què diu la xarxa ?

Pas a pas 
Relats en català