divendres, 27 de gener de 2012

Temps líquids

De torno amb un llibre del sociòleg polonès Zygmunt Baumann i la seva modernitat líquida.

Estem vivint en una societat plena de pors i inseguretats, amb un futur desconegut i incert. En societats passades quan hom naixia pràcticament ja estava tot determinat, per bo o per dolent, però avui en dia, tot és molt incert. El nombre d'exclosos (delinqüents, asocials, antisocials, aturats, refugiats...) va en augment. Els refugiats mai retornen al seu estatus de normalitat. Són refugiats de per vida. Viuen en els llimbs, en un no món. Les ciutats no són integradores. Es divideixen per barris i a cada barri s'assigna una etiqueta, un rol i un tipus d'habitants. No hi ha filtració entre els barris, no hi ha barreja. Més aviat hi ha exclusió, diferència, fronteres ...Hi ha els barris de somni i els barris dels malsons. 
En teoria som una societat oberta globalitzada i globalitzadora, sense fronteres, sense murs, sense tanques, però cada cop hi ha més murs i tanques arreu. Hem passat de viure en cases amb les portes obertes a posar portes blindades arreu, i a desconfiar cada cop que obrim la porta a algú que truca. Vol dir que abans el món era més segur o que ara tenim més pors ?
En el món actual de la crisi, ser expulsat fora del sistema ens pot passar a tots quan menys ho esperem. Estem tots a la vora de l'estimball. La por ens ha arribat a tothom.
“Per viure més segurs estem disposats a córrer el risc de ser menys lliures” (Alexander Hamilton).
Estem en una societat amb obsessió per la seguretat, però també en una societat instal·lada en la violència i la injustícia, dos fets que es retroalimenten mútuament.

En una època en què totes les grans idees han perdut credibilitat, la por d'un enemic fantasma és tot el que els queda als polítics per conservar el poder”
(Adam Curtis)

... les ciutats s'han convertit en abocadors per a problemes concebuts i gestats en l'àmbit global ...” i és el poder polític local que ha de cercar solucions locals a uns problemes gestats en els àmbits globals. El poder polític és local, però el poder reals el poder en majúscules és global. Els agents polítics són locals i aquest és el seu àmbit d'actuació per això la seva acció sempre resulta insuficient. En la crisi actual en tenim un bon exemple, des del cim del poder es reparteixen responsabilitats i culpabilitats cap els àmbits de poder inferiors, els Ajuntaments i als ciutadans que han de pagar les errades que ells no han comés, sense eines al seu abast moltes vegades.



" El problema i la terrible tasca que amb tota probabilitat constituirà el màxim repte del nostre segle, és com tornar a unir el poder i la política" .... "El futur de la democràcia i de la llibertat serà garantit en una escala planetària o no ho serà en absolut" . El control del món cada cop s'ha escapat més de les nostres mans i cada cop és més ingovernable. Caminem cap el caos, el caos i l'egoisme dels mercats.


"El capitalisme pot acabar ofegant-se en els seus propis productes de rebuig que no pot ni reassimilar, ni suprimir, ni depurar"

Viure a la ciutat és una experiència d'una ambivalència notòria. Atreu i alhora repel·leix ... La vida urbana és un fenomen ambivalent. ... La vida a la ciutat reclama cohabitació i interacció amb una varietat enorme de persones

La mixofòbia i la mixofília no només coexisteixen a totes les ciutat sinó també a l'interior de cadascun dels residents de les ciutats.”

La seva lectura resulta estimulant. Fan entrar ganes de seguir. El següent serà la modernitat líquida o potser, vida de consum.

temps líquids