dimecres, 20 de juliol de 2011

Aconsegueixen els seus objectius les manifestacions?


Les manifestacions acostumen a ser un fet habitual en les societats actuals i més quant aquestes entren en un període de crisi com el que estem travessant en l'actualitat.
La societat accepta les crítiques que suposa o aporta una manifestació amb les seves pancartes i els seus crits, però no en fa cap cas, simplement segueix el seu camí i allò queda com una simple notícia que es comenta als diaris i unes imatges dels telenotícies. Les manifestacions simplement es consumeixen com un producte més.
En la història remota les manifestacions semblen haver servir per alguna cosa, per assolir alguns canvis desitjats, o al menys això és el que explica la història en els llibres. Però el paradigma del funcionament de la nostra societat ha canviat. Els darrers anys s'han succeït tot un seguit de manifestacions força multitudinàries sense que després canvies res.
N'hi ha de diferent tipologia. Algunes venen marcades pel calendari, com les de l'1 de maig i l'11 de setembre. Són aquests dies que toca manifestar-se tant si hi ha motiu com no. És una simple qüestió de tradició. Altres es convoquen per poder manifestar algun desacord en front a una situació, un fet o una proposta. Les acostumen a convocar els partits, els sindicats, o entitats de la societat civil.
Els convocants proposen una data, un recorregut i un lema que serà el que presidirà la capçalera i fan publicitat per tots els mitjans al seu abast.
Arriba la data i la gent es concentra al lloc determinat. L'arrencada de la capçalera sempre és lenta i mai és puntual. Els participants es mostren satisfets quan hi ha molta gent i decepcionats si la resposta a la convocatòria és pobre. Es desenvolupa pel recorregut pactat amb la litúrgia corresponent de crits i pancartes i un cop a casa es mira si el telenotícies se'n ha fet ressò i aleshores comencen el ball de xifres habitual i les valoracions.
Però s'ha aconsegueix canviar quelcom amb la manifestació ? En començo a estar desenganyat i no crec massa en la seva utilitat, però tampoc trobo altres maneres efectives per manifestar el meu desacord en com funciona tot plegat, i algunes vegades simplement em ve de gust sortir al carrer i cridar ben fort amb altre gent que no estic d'acord.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Ja fa molts anys que penso que no aconsegueixen res més que poder-nos 'esbravar', que també està bé. El sistema ja ha fagocitat aquest tipus de protestes en tolerar-les i fins i tot, en ocasions, participar-hi, res no canvia i ens quedem tots satisfets.

Això no és d'ara. Quan la nostra guerra civil a Europa hi va haver unes quantes manifestacions a favor de la República, ja es veu el cas que en van fer, els qui manaven.

A més, crec que a les manifestacions multitudinàries hi va molta gent a qui agrada l'ambient, el mateix que abans s'anava a la processó de Corpus, però que a l'hora de la veritat no faran un pas més arriscat per defensar el que es demanava. Per això són poc fiables i donen imatges triomfalistes que no responen a la veritat.

Xavi ha dit...

Completament d'acord Ricard, tot i que penso que potser els anys passen i ja veiem les coses des d'altres perspectives

Ricard Masferrer ha dit...

Xavi de ben segur que els anys també fan veure les coses d'una altra manera.

Ricard Masferrer ha dit...

És cert Júlia que l'ambient de certes manifestacions m'agrada i procuro anar-hi i si hi hagut molta gent en surto satisfet, però estic amb tu que moltes vegades una participació massiva no vol dir res.