diumenge, 14 de desembre de 2014

Primavera, estiu, etcètera

Arribo a Marta Rojals a través dels seus articles a Vilaweb i dels elogiosos comentaris a la xarxa sobre la seva primera novel·la. Feia temps que tenia aquesta novel·la a la llista de llibres per llegir, però mai li arribava el moment. L'he trobat quan un company de feina m'ha passat el llibre.

A la xarxa havia llegit a:

La primera part de la història em va captivar i enganxar, però en la segona part vaig perdre l'interès pel que passava, potser perquè d'alguna manera ho trobava previsible. Recomanable, sí, però tant com una obra mestra tampoc.

"Molts dissabtes d'hivern estàvem baldats del tros, però tot i així -dolça joventut- els músculs encara ens responien per cuitar a esbargir-nos per aquests pubs de déu fins a la matinada. Quan érem estudiants de batxillerat, ja teníem prou perspectiva del món per a considerar l'obligació de complir al tros com un càstig diví. Que hi havia una vida diferent a l'altra banda de l'Ebre. Vèiem el jovent dels pobles semiindustrials com uns éssers superiors, no tan urbans com els forasters, però igualment pertanyents a l'especie evolucionada. Què hi podíem fer, era la penitència per haver nascut on havíem nascut i per ser fills de qui havíem nascut..."

El final abrupte i ritme de Joy Division em va deixar dubtes. Difícil d'entendre en una primera lectura aquest final de fugida endavant, fa pensar i bé que es mereix una relectura. Segurament una de les claus està en "Love will tear us apart". Després de la rutina, la decepció, la crisi, deixar-ho tot i començar de nou pot ser una bona solució.





When the routine bites hard
And ambitions are low
And the resentment rides high
But emotions wont grow
And were changing our ways,
Taking different roads
Then love, love will tear us apart again
Why is the bedroom so cold
Turned away on your side?
Is my timing that flawed,
Our respect run so dry?
Yet theres still this appeal
That weve kept
through our lives
Love, love will tear us apart again
Do you cry out in your sleep
All my failings expose?
Get a taste in my mouth
As desperation takes hold
Is it something so good
Just cant function no more?
When love,
love will tear us apart again

Cuando la rutina aprieta,
y las ambiciones están por los suelos,
y el resentimiento cabalga fuerte,
las emociones no crecen.
Y al cambiar nuestros caminos,
tomando carreteras diferentes.
El amor, el amor nos destrozará otra vez.
¿Por qué la cama está tan fría
en el lado en el que tú estás?
¿Soy yo el que no está a la altura?
¿Hemos perdido el respeto mutuo?
Todavía queda algo de atracción,
que hemos mantenido
a lo largo de nuestras vidas.
Amor. El amor nos destrozará otra vez.
¿Gritas todos mis errores
cuando estás durmiendo?
Tengo un sabor en la boca.
Mientras la desesperación aguanta.
¿Es eso algo bueno?
¿No podrá funcionar nunca más?
Cuando el amor,…
el amor nos destrozará otra vez.