La contraportada explica que “una xacona és una peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat. A partir de la troballa inesperada de la dona, Jordi Masó construeix una xacona rocambolesca que torna una vegada i una altra al punt de partida, que juga amb totes les possibilitats, circumstàncies i escenaris que podrien derivar-se’n”
Els llibres que obtenen el Premi Llibreter m’acostumen a agradar i aquesta explicació a la contraportada m’atrau. M’agraden els llibres que donen un punt de vista diferent del mateix fet o que a partir d’un fet o una circumstància se’n deriven diferents històries, una mica com el 4,3,2,1 del Paul Auster. Recordo també un llibre de Ramon Tolosa on explicava un mateix accident des de diferents punts de vista.
“Va trobar el sobre l’endemà del funeral mentre endreçava el despatx del marit: Clara R. deia el remitent. Va desplegar la carta. “Estimat Gustau” començava ... “No puc viure sense tu. Compto cada minut que falta per tornar-te a veure”. Comença amb la troballa d’aquesta carta i ens dona una infinitat de reaccions diferents, fins i tot, una en que la carta acaba a la paperera sense ser llegida.
I cada una d’aquestes variants es va desenvolupant i agafant el seu camí al llarg del llibre. Davant de cada nova lletra i número cal tornar enrere per rellegir l’anterior i veure quina és la versió que estem llegint. Són versions ben diferents. Algunes continuen evolucionant al llarg del llibre mentre també n’apareixen de noves.
“Els difunts no moren sols: també moren els objectes que els han acompanyat en vida”
“Els morts no se’n van, es fiquen a l’interior dels nostres caps. Viuen dins les persones, com paràsits, i només moren de veritat quan desapareixen aquells que conserven el seu record”
“Quan les persones moren, els espais que les acollien conserven la seva presència”
El que en un principi sembla que pot ser divertit i entretingut a mesura que el llibre avança perd interès. En realitat, no acabo d’entendre que han vist en aquest llibre per donar-li el premi Llibreter. La idea és bona, però el desenvolupament deixa molt que desitjar. M’ha decebut i avorrit.
“En realitat, estem especulant. No sabem què en va fer la dona, d’aquelles cartes que mai no hauria d’haver trobat. Ni ho volem saber. És lamentable aquesta complaença malaltissa a furgar les misèries dels altres. Deixem que tot quedi entre la vídua i el finat”
MASÓ, JORDI
Xacona
Males Herbes, 2023; 250 pàgines
Premi Llibreter 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada