Sembla mentida que estiguem al segle XXI quant en un sol cap de setmana es poden contemplar fets com aquests:
- Una boda reial seguida per milions de persones tant en directe com a través de la televisió. Encara hem d'aguantar a les famílies reials i el seu espectacle. Sobre tot em va molestar veure'ls sortir al balcó a saludar a la plebs que els que aclamava.
- La beatificació de Joan Pau II també seguida per una multitud emocionada en aquest cas de pelegrins davant d'una església que segueix fent ostentació del seu poder i de la seva riquesa, tot predicant que és la església dels pobres.
- La posada en escena dels sindicats amb tota la parafernàlia habitual de les seves banderoles i els discursos amb el llenguatge de sempre, dels mateixos que fa anys que estant al capdavant vivint de les subvencions del governs contra els que diuen lluitar.
¿ Quan ens traurem de sobre a tota aquesta gent que fa anys que viuen de nosaltres i encara anem i els hi riem les seves gràcies ?
2 comentaris:
Crec que mai, o que potser en vindran uns altres de pitjors, els anys m'han fet tornar pessimista en aquest aspecte. De tota manera no puc deixar d'admetre que jo i els meus vivim molt millor que els meus d'abans, tot i que res és definitiu ni immutable i també podem empitjorar.
Millors o pitjors és difícil de dir-ho. Hem guanyat amb comoditats i personalment quan compares amb com es vivia fa 50 anys, és clar que es viu millor, amb un accés més fàcil a tot tipus d'informació, però també hi ha moltes coses que no han canviat. Sembla que les nostres arrels antropològics com especie animal que som, són molt profundes.
Publica un comentari a l'entrada