dilluns, 9 de maig del 2011

Els convidats


I ell va sentir que l'omplia una mena de buidor, una estranyesa sobtada, una aturada de cos i cervell, que el va deixar com paralitzat per un moment, sense saber què fer ni què pensar. Com si esperés que algú li digués el que havia de fer i com s'havia de trobar

Emili Teixidor en el seu darrer llibre torna a recrear l'ambient opressiu de sempre de la postguerra a la Plana de Vic i en concret al seu poble Roda de Ter. Repassa tots els personatges que omplien un poble poc després d'acabar la guerra amb les seves ambicions, els seus dubtes, les seves febleses, les lluites pel poder, .... Van desfilant a poc a poc pels diferents capítols de la novel·la. No és una novel·la històrica, però la seva lectura serveix per fer-se una idea clara del que devia succeir en els pobles en aquells temps de canvi i trasbals. I són ben presents els presoners obligats a treball forçats, i les nenes recloses a l'espera de ser recollides per una família com cal i així ser salvades.
Els convidats al casori de la filla del cacic són uns elements fantasmagòrics i gairebé invisibles ja que en cap moment se sap amb exactitud qui seran. Ara bé estan sempre presents però no acaben mai d'aparèixer i quan s'apropa el gran moment tot s'acaba per una sobtada tragèdia. El final és massa sobtat i resten massa enigmes per resoldre que fan pensar en una possible continuïtat.