Quan
podia escoltar la tertúlies del matí de Catalunya Radio del programa de
l’Antoni Bassas sempre m’havia agradat molt la dels dimarts amb el
Lluís Foix, Pere Portabella i Francesc Sanuy. Aquest darrer sempre el
trobava molt encertat en els seus comentaris i opinions i, sobre tot,
gaudia també del seu sarcasme. Ara ja fa un temps que no les puc
escoltar.
Quan
vaig llegir que el F. Sanuy havia escrit aquest llibre em va interessar
llegir-lo. Tal i com indica el propi subtítol del llibre fa un defensa
del petit comerç i una crítica de “La Caixa” en dos apartats clarament
diferenciats.
Encara
que l’he trobat poc ordenat en les seves explicacions, m’han interessat
les dades i els arguments que aporta per defensar la seva opinió. Tota
la legislació està sempre per defensar a les grans superfícies i les
grans empreses i el consum desaforat del consumidor encara que no tingui
cap necessitat del producte que compra. Tant el petit comerç com la
petita empresa prou feina tenen a sobreviure i a sobre són acusats per
alguns estudis amb interessos molt particulars de ser els culpables del
diferencial de l’IPC català quan l’explicació d’aquest diferencial cal
cercar-lo en altres causes que Sanuy esmenta en el llibre.
Presenta
“La Caixa” d’alguna manera com el gran amo de Catalunya, una entitat
que en un principi ha de ser benèfica i social i que el que fa és
invertir en les grans empreses espanyoles i en les seves filials
internacionals. Avui mateix en tenim un exemple clar en la anunciada
fusió de les empreses d’autopistes italianes i espanyola que sembla que
estarà dirigida per un home de “La Caixa”.
No
hi ha pràcticament empresa espanyola en la que “La Caixa” no hi
participi. A més segons explica en l’Informe pocs homes copen els llocs
de poder i la major part dels casos no són públics quins són els seus
guanys. És més aquests llocs es nomenen a dit entre un grup selecte
sobre el que no s’exerceix cap tipus de control. Malgrat que la seva
gestió no es bona segueixen cobrant fortunes i segueixen dirigint
aquestes empreses. Exerceixen un fort poder sobre els diferents partits i
sobre el poder polític per la gestió que fan dels préstecs.
Entre
altres un escàndol concret del que fa esment són els peatges, ja que
l’empresa d’autopistes és de “La Caixa”: cobrar els peatges deu ser
l’obra social d’aquesta entitat. Mai ho he entès, però després del
llibre encara entenc menys la raó de la persistència de per vida dels
mateixos una vegada s’ha amortitzat l’obra feta. I crec que es pot
considerar que algunes autopistes ja fa anys que deuen estar
amortitzades. Són una estafa i un negoci clar i net a costa dels
conductors, que paguen diverses vegades pel mateix servei: els impostos
ordinaris, els impostos especials sobre la benzina, per la compra del
cotxe, i si volen fer servir les autopistes els peatges, que a més
acostumen a generar cues i col·lapses de trànsit en dates assenyalades.
Estar
clar que uns pocs privilegiats viuen molt bé a costa de la resta de la
població que els mantenim i paguem els peatges, les comissions
bancàries, el canon de l’aigua i d’altres empreses energètiques que són
el negoci d’uns pocs, sempre els mateixos.
Què podem fer per tal què algunes coses canviïn ? Potser ens hauríem de negar a pagar pel que considerem que és injust ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada