dilluns, 3 d’abril de 2006

La Velocitat de la Llum


Fa tres anys vaig llegir “Soldados de Salamina” i després vaig veure la pel·lícula; ambdues em van agradar. Quan en Javier Cercas va publicar el seu nou llibre no vaig dubtar gens a comprar-lo i finalment li ha tocat el torn de ser llegit.
M’ha decebut. Després de l’anterior novel·la m’esperava alguna cosa més. En Javier Cercas continua jugant amb el lector, tot deixant moltes vegades el dubte de si el que explica és autobiografia. Això mateix passava en “Soldados de Salamina”, però així com en aquella aquest narrador és un personatge sobre el que sentia afecte, en canvi, el narrador d’aquesta darrera novel·la es antipàtic des d’un començament i a mesura que avança la història la canvia la meva opinió sobre ell, més aviat empitjora.
Explica els dubtes que té de com escriure una novel·la sobre un personatge que coneix en una Universitat americana, en Rodney ex-combatent al Vietnam i amb una fosca història en aquella guerra.
La història s’explica en primera persona i fa esment de les dificultats de pair un èxit literari inesperat, i com passats els anys es produeix un retrobament fugaç amb l’amic americà. Després de patir una forta desgràcia i d’un any en el que el narrador fa un vida solitària i estranya decideix tornar als Estats Units per retrobar-se, de nou, amb l’amic americà, i aprofitar la seva experiència de viatge a la part fosca del ser humà per tractar de sortir del seu propi pou. No acaba de produir-se aquest retrobament, però el narrador aconsegueix sortir del pou negre que es trobava enfonsat.
Ben aviat l’argument de la novel·la deixa de tenir interès, i encara que en alguns moments aconsegueix recuperar-lo, aquest es va diluint a poc a poc, fins deixar un mal regust de boca, i acabant d’afirmar: “No m’ha agradat” De moment he tret a Javier Cercas de la llista dels meus escriptors favorits.