Fa
tres anys vaig llegir “Soldados de Salamina” i després vaig veure la
pel·lícula; ambdues em van agradar. Quan en Javier Cercas va publicar el
seu nou llibre no vaig dubtar gens a comprar-lo i finalment li ha tocat
el torn de ser llegit.
M’ha
decebut. Després de l’anterior novel·la m’esperava alguna cosa més. En
Javier Cercas continua jugant amb el lector, tot deixant moltes vegades
el dubte de si el que explica és autobiografia. Això mateix passava en
“Soldados de Salamina”, però així com en aquella aquest narrador és un
personatge sobre el que sentia afecte, en canvi, el narrador d’aquesta
darrera novel·la es antipàtic des d’un començament i a mesura que avança
la història la canvia la meva opinió sobre ell, més aviat empitjora.
Explica
els dubtes que té de com escriure una novel·la sobre un personatge que
coneix en una Universitat americana, en Rodney ex-combatent al Vietnam i
amb una fosca història en aquella guerra.
La
història s’explica en primera persona i fa esment de les dificultats de
pair un èxit literari inesperat, i com passats els anys es produeix un
retrobament fugaç amb l’amic americà. Després de patir una forta
desgràcia i d’un any en el que el narrador fa un vida solitària i
estranya decideix tornar als Estats Units per retrobar-se, de nou, amb
l’amic americà, i aprofitar la seva experiència de viatge a la part
fosca del ser humà per tractar de sortir del seu propi pou. No acaba de
produir-se aquest retrobament, però el narrador aconsegueix sortir del
pou negre que es trobava enfonsat.
Ben
aviat l’argument de la novel·la deixa de tenir interès, i encara que en
alguns moments aconsegueix recuperar-lo, aquest es va diluint a poc a
poc, fins deixar un mal regust de boca, i acabant d’afirmar: “No m’ha
agradat” De moment he tret a Javier Cercas de la llista dels meus
escriptors favorits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada