La gran enganyifa

I acaben les festes de Nadal amb la gran enganyifa on tres suposats Reis Mags que tot ho saben i tot ho veuen porten tot de regals a la canalla que suposadament s'ha portat bé al llarg de tot l'any, ja que si no ha estat així no tindran els regals prèviament demanats per carta.

En aquests moments jo tots els nens del país deuen estar jugant amb les seves joguines, i alguns pares possiblement dubtant de quan caldrà explicar la veritat.

Eduquem als infants en el valor de dir sempre la veritat i ja de ben petits organitzem la més gran de les enganyifes on hi participa tothom: pares, germans, i resta de la família, mitjans de comunicació, comerços i administració pública. Aquesta darrera organitza unes grans cavalcades arreu del territori amb un cost prou important i que en temps de crisi no han pas minvat en el tot el seu esplendor.

També diem que volem educar a les criatures en el valor del consum responsable i avui els convertim en els reis del consum desenfrenat on posem al seu abast tot el que desitgen.

Tot aquest muntatge és necessari ?
Cal mantenir als infants enganyats mentre són petits per després tenir-los que desenganyar tot descobrint la gran mentida que amb molt de cura hem mantingut tot el temps que ens ha estat possible ? Com es senten els nens quan descobreixen que els grans els hem enganyat ? No crec que sigui pas un bon exemple. Seria molt més simple que des del principi, si és que és necessari tanta despesa en regals, moltes vegades inútils, que els Reis fos una festa d'intercanvi de regals i res més.

Possiblement si aquest Reis no fossin tan màgics la idea de que es pot tenir sempre tot el que volem no seria tan fàcil que s'instal·les en les ments ja des de la infància.

Ara bé ja sabem també que la recepta dels nostre polítics per tal de sortir de la crisi és consumir, per tant potser el que cal que una data com la d'avui es repeteixi vàries vegades a l'any.