El paisatge urbà ha canviat

Els carrers estan buits, sense gent i sense cotxes. Les botigues estan tancades. Impressiona veure la ciutat d’aquesta manera. Se’m fa difícil posar paraules a les sensacions que tinc quan vaig pel carrer. La mirada de la gent és diferent. O potser és la meva mirada la que és diferent. Quan em creuo amb algú ens distanciem. La consigna de guardar la distància de seguretat s’ha instal·lat en el nostre cervell. Estem davant el que no havíem vist mai, i ni tan sols havíem gosat imaginar en el pitjor dels nostres somnis.

És mitja tarda i els carrers estan en solitud i en silenci. No hi ha cap infant al carrer. És una ciutat sense nens. Ni en plena canícula estival quan gairebé tothom ha marxat de vacances es pot veure la ciutat així. Ni tampoc els diumenges està tan i tan buida. Hi ha un parell de cotxes al semàfor. Els autobusos circulen sense ningú. El nombre de persones que quan circula pel carrer van guarnides amb mascareta de diferents models i amb guants va en augment. Està clar que la por s’ha endinsat en nosaltres.

Les ciutats són uns espais pensats perquè la gent és trobi en els seus carrers, places, parcs, botigues, bar i restaurants. No estan pensades perquè ens tanquem a les nostres cases, sense sortir-ne. L’ésser humà és un ésser fonamentalment social. Necessita el contacte amb els altres. Necessitem tocar-nos i compartir converses. El que estem vivim ens està afectant en el que és més essencial de nosaltres mateixos. Fins i tot, els més solitaris de nosaltres tenim aquesta necessitat de comunicació social.

Aquesta situació tan estranya ens aboca a la utilització de les xarxes socials. Els estris que no fa pas massa alguns experts titllaven de tecnologia que comportava l’aïllament social, ara són les que ens permeten seguir en contacte amb les amistats amb les que no podem quedar al carrer. Estem descobrint nous programes i noves aplicacions que fins ara no havíem utilitzat mai. De fet, no sé que faríem amb tot el que està passant si a hores d’ara no disposem de totes aquestes noves eines tecnològiques.

Hem abandonat els carrers i ens estem relacionant a través de les diferents pantalles. És evident que no és el mateix, però no es queda altre remei. El paisatge urbà ja no és el que era. És diferent. Ha canviat, i possiblement nosaltres també estem canviant.