Cròniques d'un poble anglès

La senyoreta Buncle viu en un poble anglès. Pateix problemes econòmics. Cerca en l’escriptura la manera de solucionar-los. No té imaginació i només sap escriure sobre el que coneix. Escriu una novel·la on explica la vida de tots els seus veïns i veïnes.

“Benvolgut Senyor Smith,

He llegit les “Cròniques d’un poble anglès” i hi estic interessat. ¿Em podria venir a veure al meu despatx dimecres vinent a les dotze?....”

Per sorpresa seva, l’editorial accepta publicar-li el llibre i aquest s’acaba convertint en un èxit de vendes. Malgrat haver canviat el nom del poble i dels personatges, els veïns s’adonen que s’està parlant d’ells. Volen saber qui és aquest John Smith que ha escrit el llibre.

“Va repassar la seva vida; era molt banal, ben buida i solitària. I ho seria cada vegada més a mesura que passés el temps i ell es fes gran i no pogués fer totes les coses que li agradava fer... Aquestes coses l’anirien abandonant de mica en mica, i ell es convertiria en un vell xaruc”

“Coi de llibre, m’ha trasbalsat. M’ha trasbalsat terriblement. Que curiós, que aquest llibre m’hagi trasbalsat tant...” I qui no se sentiria trasbalsat de veure’s reflectit en el personatge d’una novel·la. Bé, de fet en algunes ocasions tots els lectors i lectores hem llegit llibres que per raons diverses han suposat un bon atzucac en les nostres vides.

“Els fonaments de la seva posició social s’engrunaven, i la seva posició social era de suprema importància. Estava rabiosa i furiosa” Alguns veïns i veïnes reaccionen aïradament.

No tot el poble és de la mateixa opinió, però la major part atiats per un petit grup que s’ha sentit molt ofès al llegir les seves descripcions volen esbrinar qui és aquest John Smith que ha vingut a pertorbar la vida tranquil·la del poble.

Hi ha diferents opinions i sospites al respecte, però tots els indicis apunten en direcció a una persona i elaboren un pla per desemmascarar-la. “No tindrem un moment de pau fins que no hagués descobert definitivament si aquella notícia inquietant era certa o no”

La Bàrbara, la veritable autora es refugia a casa seva. “La Bàrbara anhelava l’atmosfera assolellada de la seva llar espiritual, on podia fer el que li vingués de gust, i dir el que li vingués de gust, i ningú no la podia contradir si no és que ella els permetia fer-ho, on no tenia por que ningú la descobrís, i ningú feia plans secrets i alarmants per desemmascarar en John Smith-, o si en feia ella sabria exactament en què consistia i els podria esguerrar quan li vingués de gust”.

“Estaven tots concentrats pensant insults per llançar-los contra en John Smith. De fer no podien fer res, però sí que podien dir moltes coses. Es van acostar a la casa en silenci, i es van quedar plantats a la gespa, molt junts. Miraven la casa i la casa els tornava la mirada amb les finestres tancades i barrades. Tenia l’aspecte inequívoc i desolat d’un niu abandonat”

Llibre divertit i entretingut que permet passar una bona estona. Ha estat una agradable manera de passar algunes tardes d’aquests dies de confinament.

També en parla: Pas a Pas