Poc abans de morir Isabel-Clara
Simó publicava aquesta breu narració dins de la col·lecció de crims.cat
Un matrimoni madur decideix
abandonar Barcelona i anar a viure a una casa de camp.
La casa del davant deshabitada en els primers moments ben aviat és ocupada per un home jove.
Ja tenim el triangle perfecte.
L’home jove i la dona madura enceten una relació. L’home madur ho sap.
Anem coneixem el que pensen ell i ella a mesura que avancen els capítols. Ell i ella s’alternen com a narrador. Així coneixem els seus plans, els seus neguits i tot el que pensen de la seva parella. S’apropa el final i està clar que no acabarà bé.
Ell planeja ..... i ella té sospites. Ambdós pensen.
Ella: “Pensa Olga, pensa. Fes cas dels consells de l’Ilya: pensar és sempre l’única sortida... A veure, pensa, Olga... saps que t’ha vist i que no n’ha fet esment. Saps -perquè el coneixes prou bé: a la perfecció- que prepara la revenja”
Ell: “En aquell moment el vaig odiar. No menysprear, com sempre. La fiblada de l’odi em va travessar el cos”
Es mastega la tragèdia. Tots dos fan els seus plans. Només falta saber el desenllaç.
Ell: “Em suporta, em tolera, però aquí qui estima soc jo”
Ella: “Si algun observador ens hagués espiat, hauria vist un matrimoni vell i fet de rutines i de confiances ancestrals”
Ell: “Hi ha un pensament que em forada el cervell. Que és com una barrina trepant i trepant totes les funcions del cervell”
És un llibre entretingut per passar una bona estona i que es pot llegir amb un parell de tardes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada