Som uns éssers comunicatius. No sabem estar callats.
Necessitem parlar.
Quan parlem, quan intentem expressar el que sentim o el que pensem, quan escrivim tan sols assolim una aproximació al que realment volem dir. Escollim unes paraules i no unes altres, amb les connotacions que té cada paraula. Ens deixem coses que voldríem dir o explicar al tinter. Som menys precisos del que voldríem ser. Però tampoc ho podem o ho sabem fer d’una altra manera.
No tenim altra manera de comunicar-nos, però hem de ser conscients de les limitacions del llenguatge.
“La mateixa narració de les coses és ja una projecció d’aquestes mateixes coses, i per tant, com ocorre amb els mapes, afegeix una distorsió de tot allò que no aconsegueix conservar, perquè quan tries les paraules per a contar, quan oblides, quan expliques, ja ho fas projectant alguna cosa a través de la paraula. Ja sabem que la paraula no és un espill i també que del que no podem parlar seria millor callar... És difícil pensar sense paraules i la paraula és una projecció que ens marca el pas com un tambor”
Serem Atlàntida
Joan Benesiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada