diumenge, 2 d’agost de 2009

L'oblit

Quant somie, per exemple, que sóca la sala d'espera d'un aeroport, al meu voltant veig persones que no
havia vist mai. Parlen, gesticulen i es comporten amb naturalitat. Tenen una vida, unes preocupacions, una manera de vestir, un idioma, uns propòsits ... Quan desperte, potser al principi, encara recorde imperfectament algú; al cap de poc, però es fonen per sempre. I em pregunte: on van a parar? On van a parar els figurants que ens acompanyen mentre somiem, o mentre llegim una novel·la, o mentre veiem un film?
- Al mateix lloc que els altres personatges. On va tothom, siga viu, mort o imaginari.
- A l'oblit!"

L'home manuscrit
Manuel Baixauli