De sobte una nit d'estiu fan
aquesta pel·lícula per la televisió. D'en Marc Recha
havia vist L'arbre de les cireres i també Pau i el seu germà. La primera no
la recordo massa, però sé que em va agradar. En canvi Pau i el seu
germà, malgrat l'actuació d'en David Selvas i el paisatge de Gósol i
el Pedraforca se'm va fer avorrida.
Aquest Dies d'Agost ha estat del
tot una sorpresa. Evidentment és un títol ideal per aquesta època
de l'any. Immediatament em van captivar les seves imatges, la música, el
ritme lent, la veu en off. Bàsicament és una pel·lícula d'imatges i
sensacions. Un viatge, un viatge d'estiu per paisatges coneguts, les terres
de l'Ebre, paisatges dels avantpassats plens d'històries a la recerca de
respostes, però sense ni tan sols saber les preguntes.
Un cinema gens convencional,
però que m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada