La realitat és tal com jo la percebo o la realitat és d’una
altra manera totalment diferent ? Qui té la percepció correcta de la realitat
que l’envolta ? Existeixen realitats paral·leles a la nostra? Es pot passar
d’una realitat a l’altra ? Hi ha contactes entre els personatges que viuen
aquestes realitats diferents ?
Aquestes són algunes de les preguntes que hom es pot fer
després de veure Ausentes. Aquestes eren preguntes freqüents en
la meva adolescència. A hores d’ara ja no em preocupen, i possiblement tampoc
desitjo arribar a cap resposta concloent al respecte. Segurament tots percebem
la realitat de maneres diferents ja que la fem passar pels nostres filtres
personals. D’aquesta mateixa pel·lícula tots en tenim percepcions diferents.
És la segona vegada en poc temps que em trobo gairebé sol al
cinema. A veure si estaré en una ciutat completament sol, sense veïns, com en el
barri de la pel·lícula.
Pel tema m’ha recordat a Los Otros. En alguns
moments he recordat els carrers buits de Madrid de Abre los
ojos, algunes escenes angoixants de El Resplandor amb
foto final inclosa. I fins i tot, aquella munió de gats m’ha fet pensar en
Los pàjaros encara que no hi té res a veure.
Els actors estan bé i fan que els personatges siguin creïbles.
Haig de reconèixer que Daniel Calparsoro aconsegueix crear moments inquietants
d’intriga in crescendo, però sembla que no sap com acabar-la.
I el dubte final, qui és el boig ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada