dilluns, 10 d’octubre de 2005

Ausentes

La realitat és tal com jo la percebo o la realitat és d’una altra manera totalment diferent ? Qui té la percepció correcta de la realitat que l’envolta ? Existeixen realitats paral·leles a la nostra? Es pot passar d’una realitat a l’altra ? Hi ha contactes entre els personatges que viuen aquestes realitats diferents ?
Aquestes són algunes de les preguntes que hom es pot fer després de veure Ausentes. Aquestes eren preguntes freqüents en la meva adolescència. A hores d’ara ja no em preocupen, i possiblement tampoc desitjo arribar a cap resposta concloent al respecte. Segurament tots percebem la realitat de maneres diferents ja que la fem passar pels nostres filtres personals. D’aquesta mateixa pel·lícula tots en tenim percepcions diferents.
És la segona vegada en poc temps que em trobo gairebé sol al cinema. A veure si estaré en una ciutat completament sol, sense veïns, com en el barri de la pel·lícula.
Pel tema m’ha recordat a Los Otros. En alguns moments he recordat els carrers buits de Madrid de Abre los ojos, algunes escenes angoixants de El Resplandor amb foto final inclosa. I fins i tot, aquella munió de gats m’ha fet pensar en Los pàjaros encara que no hi té res a veure.
Els actors estan bé i fan que els personatges siguin creïbles. Haig de reconèixer que Daniel Calparsoro aconsegueix crear moments inquietants d’intriga in crescendo, però sembla que no sap com acabar-la.
I el dubte final, qui és el boig ?