diumenge, 9 d’octubre de 2005

El meu regne per un cavall

De nou un Shakespeare mostrant el poder despullat, sense disfresses. Ha estat el muntatge del Teatre Lliure de Ricard III. Un Ricard III ambientat en l’època actual. Tot passa en un bar, el Pub Occidental, un símil del món occidental. Fa anys que no veig un Shakespeare ambientat en la seva època. Darrerament tots estan ambientats en els nostre temps: Macbeth, Coriolà, Rei Lear. De totes aquestes adaptacions al món modern el que m’ha deixat més bon regust de boca ha estat el Macbeth de Bieito al Romea.
M’ha costat entrar en aquest Ricard III, però a mesura que avançava l’obra el muntatge, prenia més força. Tot un encert les imatges en vídeo i la utilització de càmeres que seguien els actors fora de l’escenari, així com la música en directe. Molt bo el Simpathy for the Devil. Serà per que m’agraden els Stones i que aquesta és una de les meves cançons favorites del grup. Els actors tret d’algunes excepcions m’han semblat una mica plans, poc expressius, però potser era aquest efecte el que es buscava.
I el que un home és capaç de fer per aconseguir el poder segurament no ha canviat gens amb el pas del temps. Tot és vàlid per assolir el cim de la societat. Però quan s’arriba a dalt de tot cal mantenir aquest poder i tot són desconfiances i malfiances i malviure i mala consciència. S’està en la més gran de les soledats. I sol ha de continuar la lluita per no perdre el que ha aconseguit, fins que arriba un altre que vol el mateix i t’acaba desbancant d’aquest lloc al que tan difícil ha estat arribar-hi. Val realment la pena aquests esforços ? Paga la pena passar per sobre de tot i de tots ? O potser és millor un altra tipus de vida ?